Pensament contemporani: de la Modernitat a la Post modernitat
La postmodernitat és el procés cultural que s’està donant en molts països des de els anys vuitanta. És l’oposició de la modernitat. Considera que el projecte modernista va fracassar en el seu intent de renovació radical de les formes tradicionals de l’art i la cultura, el pensament i la vida social.
Davant de la desconfiança dels projectes de transformació social. La postmodernitat actua a partir de l’ intimisme de jo, tot es centra en la superació personal. Davant aquest pessimisme només cap gaudir del present, de les petites coses, de la vida i de allò que ens apropa més als sentiments que a la raó; el problema és que es fa amb una actitud despreocupada.
El moviment postmodern té com a característica l’excessiva atenció a les formes i la manca en la presentació d’una ideologia marcada amb un compromís social.
La postmodernitat té valors per a corregir la modernitat, però hem de trobar la forma per ensenyar i exigir coneixements.
Paradigmes científics
Edgar Morin filòsof i polític francès d’origen jueu- espanyol.
La teoria del Pensament de la complexitat presenta el coneixement com un procés que és a la mateixa vegada, biològic, cerebral, espiritual, lògic, lingüístic, cultural, social e històric, mentre que la epistemologia tradicional assumeix el coneixement només des del punt de vista cognitiu.
La realitat s’explica des de totes les perspectives possibles. La realitat s’ha d’estudiar des de la seva complexitat.
Maria Càndida Moraes, a El Paradigma educatiu emergent: algunes implicacions en l’epistemologia i en la didàctica del S.XXI diu:
“La complexitat significa per Edgar Morin (1990) una tessitura comuna que posa inherentment associats l’ individu i el mitjà, l’ordre i el desordre, el subjecte i l’objecte, el professor i l’alumne, i totes les altres trames que regeixen els esdeveniment, les accions i les interaccions que teixeixen la trama de la vida. Per a Morin (1990) “complex significa allò que és entrellaçat en conjunt”.
Complexitat, com un principi regulador del pensament que no perd de vista la realitat dels fenòmens que constitueixen el nostre món, que no separa la subjectivitat de l’objectivitat i que no exclou l’esperit humà, el subjecte, la cultura i la societat.
“ Aquesta complexitat ens ensenya que, simultàniament, som éssers físics, biològics, socials, culturals, psíquics i espirituals. Totes aquests dimensions implicades en la nostra corporeïtat s’influencien recíprocament, i indiquen que, en tota activitat desenvolupada per l’ésser humà, incloent el conèixer i l’aprendre, aquestes dimensions estan presents.”
El sistema educatiu actual ha d’actuar en base aquest nou paradigma. S’ha de reconstruir a partir de la consciència complexa de l’individu. Ha de crear circumstàncies d’aprenentatges, emocionals i mentalment saludables, per deixar fluir la creativitat, la sensibilitat, la cooperació i la solidaritat de cadascú. L’objectiu és motivar per aprendre, per el senzill plaer d’aprendre (no pensant en una avaluació numèrica, com les notes).
Thomas Kuhn, científic i filòsof. En el seu llibre, “ La estructura de las revoluciones científicas”(1975) afirma:
“Es una concepción general del objeto de estudio de la ciencia, de los problemas que deben estudiarse, del método que deben emplearse en la investigación y de las formas de explicar, interpretar o comprender, según el caso los resultados obtenidos por la investigación”.
Els paradigmes són models metafísic i epistemològics, que proporcionen el “context” en que es formen els diferents models teòrics i teories d’un nivell inferior, presentant les directrius generals d’agrupament de les diferents teories.
Paradigma racional-positivista (orientat als resultats)
Parteix de l’aplicació dels mètodes d’investigació científica de les ciències naturals als entorns social i educatius. Planteja una hipòtesis, prediu el que succeirà i després comprova el que va succeir. Té una base empírica i es fonamenta en l’experimentació.
Les paraules clau són : explicació – predicció – control
En educació: es té molt clar quins són els objectius. L’avaluació es basa en la comprovació del grau d’assoliment d’aquest objectius.
Els punts febles són:
- L’avaluació està focalitzada a les proves objectives, els alumnes són avaluats per la seva capacitat de memoritzar i reproduir.
- Força racionalitat en els continguts.
- No té en compte els diferents ritmes d’aprenentatge.
- No fomenta l’ interès, ni l’atenció a la diversitat.
Paradigma hermenèutic interpretatiu ( de la realitat subjetiva)
Parteix de la base de comprendre la realitat com dinàmica i diversa. És un model fenomenològic – naturalista o humanista. Va dirigit al significat de les accions humanes i de la pràctica social. Té el seu basant metodològic en l’hermenèutica (entendre la comprensió dialèctica i, com a diàleg, necessita de fonaments lingüístics).
Les paraules claus: Comprensió – Significat – Acció
En educació: es té en compte com s’adquireix el coneixement. Té en compte les experiències, el descobriment i la implicació i la reflexió de la descoberta. L’avaluació no es centra en el resultat, sinó en el procés. És fomenta la pràctica de l’autoreflexió per part de l’alumnat. La innovació es concreta a reduir els problemes de comunicació entre els participants, les accions de les quals s’interpreten, i té en compte les creences i actituds dels mateixos individus participants.
Els punts febles són:
- No es fixa en la realitat educativa social.
- Les activitats estant basades en una subjectivitat del professor.
- L’avaluació és qualitativa, segons el criteri del professor, per tant també subjectiva.
Paradigma sociocrític (orientat al canvi social)
Es realitza l’anàlisi des de el punt de vista de la transformació social. Les activitats educatives estan contextualitzades sobre un passat i es projecten cap a un futur. L’educació representa el desenvolupament individual i, alhora, la transformació social. El seu propòsit és oferir resposta als problemes, millorar o canviar les pràctiques. Es posa al servei dels grups més desfavorits.
Les paraules claus són: investigació – acció – reflexió
Els alumnes són capaços d’analitzar la realitat social, conscienciar-se i participar-hi. Activitats i aprenentatges constructius i compartits, oberts a l’entorn, amb intenció de canviar-lo.
Els punts febles:
- El currículum tot reproduir les desigualtats socials.
- No té objectius ben definits.
- Paradigma ric i comprensiu però difícil de realitzar.
- El professor ha d’estar molt conscienciat, implicat i motivat.
- Avaluació complexa, i de caràcter subjectiu.
Paradigma emergent( experimental transconscient, com a projecte existencial M.T)
Del paradigma simple al paradigma complex:
El nou paradigma emergent (encara està sorgint). És una nova consciencia personal, visió de que aquesta vida va més enllà d’un mateix. Planteja una realitat més transcendental. La transcendència, segons María Càndida Moraes, és la capacitat d’anar més enllà, d’ultrapassar-se, de superar-se, d’entrar en comunió amb la totalitat indivisible, de comprendre’s com a part integrant de l’univers, on totes les coses es toquen l’una a l’altra, com éssers interdependents i inseparables d’un Tot Còsmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada