GIBRAN JALIL GIBRAN: TUS HIJOS

" Frankenstein Educador" ( Philippe Meirieu)

Si la vida es un “caos” la escuela ha de ser un “cosmos”, organizado por la inteligencia humana, en el que las relaciones entre las cosas y los seres puedan ser pensadas según el “orden de las razones”. La vida es “desorden”; los aprendizajes escolares deben estar “ordenados”. Pero el “cosmos” pone orden al “caos” y no se constituye como otro mundo a su lado. El papel de la escuela no consiste en abolir, dentro de las paredes de la clase, “el caos de la vida” y substituirlo provisionalmente por un “cosmos de la cultura escolar” que, a su vez, sea abolido cuando se vuelva  a “la vida”. .. La cuestión está en transformar el “caos” en “cosmos”, en trabajar para ordenar el desorden en la escuela con objeto de poder comprenderlo y poder controlarlo fuera de la escuela.

 

ž

žWitold Gombrowicz, citat per Philippe Meirieu (1998) en Frankenstein Educador. Barcelona Ed. Laertes

Para que reflexionemos sobre la educación con buen sentido del humor.

Esta presentación nos da ha entender en que momento nos encontramos: administración, padres y alumnos, para afrontar, lo que debería ser primordial en este país y no lo es, la educación de nuestros jóvenes.

La Paz se engendra en el vientre de la madre

Animo a tots a llegir el seguent article. M' ha semblat interessant, si eduquen en afectivitat i amor, de ben segur que tindríem un món millor. Els nens necessiten del nostre afecte i la nostra comprensió, sense repressió, deixant-los crèixer i fomentant la seva autoestima.
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110518/54156343437/la-paz-en-el-mundo-empieza-en-el-vientre-de-la-madre.html

Educar la creativitat

Saturnino de la Torre, article interessant:
http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110304/54122411029/cuando-a-una-persona-se-la-reconoce-crece.html

La mirada d'un nen

La mirada del nens ens parla i espera que li mostren la bellesa de la vida. No deixem de mirar-los als ulls!

TEMA 15: Actuacions i plans educatius

  

L’educació vista des de el marc sociològic té la finalitat de millorar el desenvolupament personal de l’alumne i social . Creixement  personal que repercutirà  a la societat.

Per aquest motiu es posen en marxa tot un gran nombre de persones que treballen al servei de l’educació. Malgrat això, moltes vegades, a causa de la gran burocràcia que afecta directament al personal docent, sembla que sigui a l’inrevés. No obstant,  des de l’administració  promouen plans i accions per fomentar-la  i millorar-la.

Política d’educació:

Actualment  han hagut canvis en el govern de Catalunya, cosa que afectarà directament a la política d’educació. Esperem que siguin canvis d’allò que sigui realment necessari de canviar i no representi tornar a decretar una llei nova. L’educació millora des de la pedagogia, de res serveix canviar la llei i no es canvia la manera de fer.

La nova consellera d’ensenyament és Irene Rigau i oliver.

Administració Educativa a Catalunya

Des de el Departament d’Ensenyament  és coordina  l’acció educativa de Catalunya. Han la finalitat de millorar-la a través de donar suport i subvencions a les escoles.

Consell escolar de Catalunya

El Consell Escolar de Catalunya és l'organisme superior de consulta i participació dels sectors afectats en la programació general de l'ensenyament no universitari dins l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb l'article 171.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació de Catalunya (LEC).

Després de la promulgació l'any 1985 de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE), en què es regulava amb caràcter general la participació en el sistema educatiu no universitari, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels consells escolars, per la qual s'estructurava aquesta participació a Catalunya en tres graons de representativitat: el Consell Escolar de Catalunya (CEC), els consells escolars territorials (CET) i els consells escolars municipals (CEM).

A partir de l'entrada en vigor de la LEC, la Llei 25/1985 dels consells escolars queda                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              derogada.

La LEC disposa també que la composició actual del Consell Escolar de Catalunya es manté com a màxim fins al final del termini de desplegament d'aquesta llei, a l'any 2016.

Els consells escolars territorials i els consells escolars municipals són organismes de participació i consulta de l'àmbit de les àrees territorials en què s'estructura l'Administració educativa i de l'àmbit dels municipis.

Plans educatius:

Pacte nacional d’educació

El Pacte Nacional per a l'Educació és un acord amb les famílies, amb els centres educatius públics i concertats, amb mestres i professors de l'escola catalana, amb els estudiants i amb els ajuntaments. Les principals mesures recollides al Pacte (per àmbits de treball).

No es centra tant en la política educativa, sinó en tota la societat.

PMQCE: Projecte per la Millora de la Qualitat dels Centres Educatius

El Departament d'Educació, tenint en compte els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per al 2010, el contingut del Pacte Nacional per a la Educació, els objectius del Pla de Govern 2007-2010, el Programa de apoyo y refuerzo en educación secundaria (PROA) i el pla de cooperació per al suport a la implantació de la LOE, del Ministerio de Educación, promou el Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics (PMQCE), pla de plans. 

El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una de caràcter general, a la qual s'hi poden acollir tots els centres educatius públics, i una d'específica adreçada als centres que imparteixen dues o més famílies de formació professional o són centres específics de formació professional, i que s'anomena Projecte de Qualitat i Millora Contínua (PQiMC).

Pacte curricular

"Partint d'una concepció educativa que va mes enllà de la interacció escolar" i del fet que "el dret a l'educació s'ha de complementar amb el deure d'aprendre", l'autor d'aquest article considera tres nivells d'atenció per tal de millorar la integració i promoció de tots els ciutadans: el curricular, el centre escolar com a institució i l'entorn educatiu extraescolar”

Definició de  currículum escolar:

És el conjunt  de competències bàsiques, objectius, continguts, criteris metodològics i d’avaluació que els estudiant han d’assolir  quan arriben a un determinat nivell educatiu. Respon a les preguntes: què ensenyar?,  com ensenyar?, quan ensenyar? i què, com  i quan avaluar?. Té un sentit educatiu, ja que, és el disseny que permet planificar les activitat acadèmiques.

Moltes vegades, és el currículum el que ofega als  alumnes i professors.  Els docents  estant pendents dels continguts que se’ls demana i desaprofiten altres activitats didàctiques més pràctiques o vivències que als alumnes els hi proporcionarien més  enriquiment personal i alhora coneixement.

Pla educatiu d’entorn

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

Serveis educatius

Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).

·                         Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips d'assessorament en llengua i cohesió social (ELIC) són els serveis educatius que actuen en els centres d'una zona educativa específica. Formen el servei educatiu de zona.

·                         Els centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) i el centre de recursos educatius per a deficients visuals (CREDV) són serveis educatius específics. Aquests serveis dirigeixen la seva activitat a un entorn educatiu ampli, un servei o àrea territorial.

·                         Els camps d'aprenentatge (CdA) són una xarxa de serveis situats en contextos singulars que donen suport al professorat per tal que l'alumnat assoleixi objectius d'aprenentatge relacionats amb l'estudi del medi a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp d'aprenentatge, en activitats a l'entorn o en el centre mateix.

Els serveis educatius organitzen els seus plans d'actuació -en el marc de les seves funcions i del seu àmbit d'intervenció- tenint en compte:

·                         El suport a les polítiques educatives dissenyades pel Departament d'Educació.

·                         La intervenció coordinada de suport als centres educatius amb la finalitat d'afavorir-ne l'èxit escolar, l'equitat i la cohesió social.

·                         Les accions conjuntes dels serveis educatius en els entorns educatius dels centres (treball en xarxa amb serveis d'ajuntaments i institucions).

El pla d'actuació de cada servei educatiu s'ajusta per poder atendre les necessitats dels centres educatius i del seu alumnat, d'acord amb les característiques de la zona, conjuntament amb les prioritats generals i territorials, i tenint en compte els recursos materials i humans de què disposa cada servei educatiu.

Administració Local i Educació

Competències en 

• edificis i personal subaltern a les escoles
• Provisió de solars per a edificacions  escolars
• Serveis de menjador i transport intern (opcional)
• Gestió d'ajuts socials i beques
• Educació infantil 0-3 anys - si ho volen
• Ensenyaments de música, artístics
• Convenis de cursos d’ocupació  a ESO
• PQPI Programa Qualificació Professional Inicial

La Diputació de Barcelona:

Dóna suport als municipis per impulsar  activitats lúdiques i culturals com el teatre, la música i la dansa.

Hem de ser capaços d’aprofitar al màxim les infinitats de recursos destinats a l’educació que es  posen al nostre abast. Tan des de  la perspectiva de l’alumne com des de la perspectiva del docent. S’ha de treballar per aconseguir despertar les ganes d’aprendre. Fomentar la formació al llarg de la vida.

Tema 14: Escola i societat digital Experiències pedagògiques – recursos

Vivim en la societat de la informació, a causa, de la  ràpida transformació tecnològica d’aquest darrers anys.  Hi ha institucions com els hospitals que han incorporat, de manera progressiva, els avanços tecnològics amb la finalitat de millorar i facilitar la seva tasca. En canvi, la majoria de les escoles es queden impassibles davant d’aquesta transformació. Els alumnes no troben una relació d’allò que els ensenya l’escola  amb la realitat que viuen fora.

Per aquest motiu, des de la administració es dóna suport  i subvencions per implantar les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

A Catalunya el projecte eduCat 1x1 (corresponent amb el projecte 2.0 de la resta de la península)

Experiències pedagògiques – recursos

Hi ha experiències pedagògic i recursos digitals que es troben a la xarxa.

http://www.xtec.es/, és la xarxa Telemàtica educativa de Catalunya. En aquesta pàgina troben una font  de recursos relacionats amb el món de les TIC:  serveis, webs de diferents centres, informació i formació permanent, diferents projectes en xarxa, etc. A més a més, permet interectuar amb altres escoles proporcionant-te  més informació, per tant més coneixement. Per a l’alumne suposa un nou sistema d’aprenentatge més engrescador. 

Penso que l’Escola- Institut Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia, d’entre altres, és un bon exemple de centres  amb experiències pedagògiques relacionades amb el  món de les TIC. Han introduït les noves tecnologies al centre, però tenim en compte la  pedagògica, cosa que els ha derivat a realitzar diverses  reformes del sistema educatiu del centre d’acord a les noves necessitats i aportant a l’alumne nous coneixements aplicables a la realitat en la que viuen.

Paper del mestre i  el nou sistema educatiu

Millorar la tecnologia de l’aula és un repte que suposa canviar la manera de fer per donar resposta a tots els alumnes.  El mestre ha de ser conscient que ha d’ensenyar de diferent forma a la que ell va estat ensenyat i  que l'educació que ell va rebre era diferent a la que ha d'ensenyar als seus alumnes. Ha de  tenir  una nova  formació i contínuar-la, així com i aplicar noves metodologies adequades a les noves necessitats, però  amb base científica. El professor ha de reduir la classe magistral i ampliar la classe comunicativa; grups de treball, canvi de model organitzatiu, treball personal, etc.

No obstant, les TIC han de ser una eina complementària i no substitutiva. És important, també, l’assaig manual per obtenir una comprensió, s’han de mantenir els instruments de cultura com: diccionaris, mapes, eines de laboratori, esquadres, enciclopèdies, etc.

Cal tenir en compte que la construcció del coneixement es feina de les persones i no dels aparell, per això, les activitats han d’estar pensades des de una perspectiva pedagògica i hem d'esperar objectius més amplis, si partim d'instruments més sofisticats.

“El excesivo énfasis que se pone en los aspectos cognoscitivos del aprendizaje contradice el objetivo de la educación integral, descuidando otras dimensiones de la personalidad como la social, la ético-moral, la afectivo-emocional, la formación del pensamiento (apenas se enseña a pensar) o el desarrollo de la sensibilidad artística. Cualquier medio informativo puede competir con la escuela en su tradicional función de transmitir conocimientos. El maestro debe despertar las inteligencias, capacidades, conciencias y actitudes.” ( Pere Marquès)

Una Reflexió pels  docents.

Tema 13: Centres amb sistema pedagògic propi

La institució escolar és una realització pedagògica, per tant l’escola no és només un servei. Es fonamenta amb bases científiques (neurociència, psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

Dintre de la societat aquestes institucions queden regulades per les lleis d’educació (LEC 2009). Cal tenir en compte les necessitats generals del ciutadans, així com les necessitats particulars de grups socials o d’alumnes

.

PROJECTES   DE CENTRES

El projecte educatiu de centres recull la identitat del centre, n’explica quins són els objectius, n’orienta l’activitat i li’n dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. Impulsa la col·laboració amb diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social.  Ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

Perquè sigui consistent ha d’incloure: 

1. Anàlisi de context: On som?
2. Trets d’identitat: Qui som?
3. Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4. Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5. Funcionament efectiu: Com en va?

 

Exemples d’escoles amb un projecte propi:

Escola L’Horitzó

Filosofia del projecte:

• Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
• La retroalimentació de cada nen.
• Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
• El seu entorn familiar i social.
• El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
• Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

“Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l´edat                                      madurativa i les vivències amb l´entorn i en el temps”

Escola – Institut Jacint Verdaguer

Principis  educatius del projecte:

La coherència educativa dins del període d'educació obligatòria, que només es pot donar des d'una perspectiva de treball cooperatiu entre les etapes que la conformen. Lògicament això suposa treball en equip i trobar consensos pedagògics des de les diferents visions: RIQUESA.

2. Continuïtat d'un projecte propi de centre basat en objectius i metodologies comuns que ajuden a la coherència i formació dels nostres alumnes: COHERÈNCIA.

3. L'equilibri enriquidor que suposa treballar de manera conjunta mestres i professors i poder arribar més a acords que no pas a culpabilitzacions mútues entre uns i altres: ESFORÇ.

4. Un canvi en els errors comesos en l'estructura organitzativa de la LOGSE (no en la pedagògica) i que pots ajudar a millorar (com sembla que ja ho fa) uns resultats que en el nostre país no són massa alegres: INNOVACIÓ.

5. L’optimització dels recursos disponibles i la sostenibilitat dels recursos públics que sempre són limitats: RESPONSABILITAT

6. Destacar, dins la coherència de la línia metodològica, el concepte d'educar per aprendre a aprendre que la societat del coneixement ha permès i que en el nostre centre sempre ha tingut un paper primordial com a base de l'autonomia personal i del treball cooperatiu a partir de l'organització i dels recursos que emprem en el centre i que han estat pioners i imitats en el nostre sistema educatiu: REALITAT.

Súnion Escola ESO-BAT

La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.

COMUNITATS D’APRENENTGE

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.

---

Tema 12: PEDAGOGIA COM A SISTEMA

L’educació dintre del sistema ha de tenir en compte que:

“El mitjà és el missatge”

 Cal aplicar els plantejaments sistèmics de la cibernètica al sistema educatiu. La cibernètica  planteja com els sistemes complexes afecten i després s’adapten al seu ambient extern. Es centra en funcions de control i comunicació: ambdós fenòmens extern i intern del sistemes.

A l’escola entren més variables i la pedagogia ha de saber organitzar totes aquestes variables.

ESCOLA COMUNICATIVA     

La societat de comunicació de masses en la vivim actualment. Aporta nous  mitjans de comunicació, noves tècniques d’informació i  nous continguts procedents l’entorn social cultural ambiental, els quals entren a l’escola i actuen per igual sobre professor i alumnes.

L’escola ha detenir en compte les noves variables  i la realitat de l’alumne per aconseguir una interrelació efectiva, la qual ajudarà al procés d’aprenentatge.  Per tant cal una reforma pedagògica que contempli la realitat cultural de l’alumne i apliqui nous mètodes pedagògics que despertin el seu interès per aprendre. Per aconseguir això,  no cal una gran reforma pedagògica: les innovacions  educatives  poden estar fonamentades en les bases pedagògiques anteriors (pedagogia Freinet), però s’han d’adaptar i agafar com a referent l’alumne de la societat d’avui.

Aquesta reforma pedagògica s’ha de fer des de l’escola, no des de l’administració. Actualment tot es basa en l’avaluació de les  competències bàsiques, però sense valorar l’aprenentatge.

Hi ha una interrelació en el procés d’informació, entre el professor i l’alumne. La clau està en fer els creuaments d’aquest procés adequadament:

            El professor    Þ   veu el comportament de l’alumne (l’ interès que  mostra)     

                                          

         

Actua segons es comporta   el professor    Ü  Alumne 

          

Els dos motors del sistema: 

El professor/a: planifica les classes tenint en compte els interessos  i l’actitud dels alumnes, sap quina música els agrada, quin és el cinema que veuen, que ; incorpora noves tecnologies; s’adapta als canvis socials (noves estructures familiars, nous agents de socialització). Ell/a representa una unitat psicofísica socialcultural ja formada, és un adult equilibrat que controla: la raó i el pensament; les emocions i sentiments.

Alumne: és una unitat psicofísica socialcultural, però que encara està en procés de construcció. Es mou entre l’estabilitat i la desestabilitat.

L’OBJECTIU ÉS CONECTAR AMB L’ALUMNE:

1er PAS PER L’APRENENTATGE

L’ ESCOLA ENSENYA A APRENENDRE FORA DE L’ESCOLA  AMB L’EXPERIÈNCIA SOCIAL

          (Reprenem la idea de les “aules sin muros” de Mck. Luchan, no només s’ha aprèn  a l’escola, existeix la necessitat d’aprendre fora, llegir, veure el cinema, anar al museu. )

Teoria posada a pràctica:

Abbotshome School, UK, de  1913 és escola activa, ajusta els 30 punts de l’Escola Nova de Ferrière a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966)

feia servir tots els mitjans maquinaris  del seu temps 

dissenyant el programari pedagògic.

EDUCACIÓ COMUNICACTIVA

Educació i mitjans de comunicació de masses

El procés de mitificació de la comunicació de masses: comporta  en un primer moment una percepció, seguidament aquesta ens produeixen unes sensacions que més tard són expressades en forma d’estereotips .

El procés d’educador de masses és l’encarregat d’aportar una visió crítica en base a la raó i una experiència compartida. Amb la finalitat d’aconseguir una expressió creativa d’allò que abans s’ha percebut.

La corresponsabilitat educativa correspon, no només als principals agents de socialització:

§         Família

§         Escola

Sinó, també a:

§         Tota la ciutat

I avui, especialment:

§         Als mitjans de comunicació

        

Per aconseguir  la cohesió social en l’àmbit educatiu, cal un compromís per part de tota la societat.

Existeix una llei d’educació, aquesta estableix la Carta de compromís educatiu (LEC, 2009).

Hem vist com els mitjans de comunicació, cada cop més, estan formant part en el porcés de socialització i representen una gran influència per als nens. Paradoxalment, no existeix cap llei que els reguli.

Falta un pacte social per la infància cohesionat amb el pacte d’educació.

“TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES

HAN DE SER CAPAÇOS I ESTAR COMPROMESOS

EN L’EDUCACIÓ PER LA INFÀNCIA.

LA CIUTAT HA DE SER EDUCADORA”

 

El treball en xarxa què comporta?

Permet la interacció entre les escoles de Catalunya. Pot ser font d’enriquiment didàctic. Proporciona formació pel professorat i per l’alumne, el qual interactua amb altres escoles, contribuint de manera positiva al seu aprenentatge. Representa el conèixer d’ altres realitats que poden ajudar-te a comprendre la teva.

Comporta entendre la societat en la que vivim i el inici d’un canvi en el sistema educatiu acord amb aquesta.

Adreces d’escoles en xarxa:

FMRenovacióPedagògicaCatalunya

Xarxes d'escoles verdes

Xarxa d'escoles Òmnium

Xarxa d'escoles Unesco                               

Xarxa d'escoles europea