La institució escolar és una realització pedagògica, per tant l’escola no és només un servei. Es fonamenta amb bases científiques (neurociència, psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
Dintre de la societat aquestes institucions queden regulades per les lleis d’educació (LEC 2009). Cal tenir en compte les necessitats generals del ciutadans, així com les necessitats particulars de grups socials o d’alumnes
.
PROJECTES DE CENTRES
El projecte educatiu de centres recull la identitat del centre, n’explica quins són els objectius, n’orienta l’activitat i li’n dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. Impulsa la col·laboració amb diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. Ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.
Perquè sigui consistent ha d’incloure:
- Anàlisi de context: On som?
- Trets d’identitat: Qui som?
- Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
- Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
- Funcionament efectiu: Com en va?
Exemples d’escoles amb un projecte propi:
Escola L’Horitzó
Filosofia del projecte:
- Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
- La retroalimentació de cada nen.
- Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
- El seu entorn familiar i social.
- El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
- Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.
“Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l´edat madurativa i les vivències amb l´entorn i en el temps”
Escola – Institut Jacint Verdaguer
Principis educatius del projecte:
La coherència educativa dins del període d'educació obligatòria, que només es pot donar des d'una perspectiva de treball cooperatiu entre les etapes que la conformen. Lògicament això suposa treball en equip i trobar consensos pedagògics des de les diferents visions: RIQUESA.
2. Continuïtat d'un projecte propi de centre basat en objectius i metodologies comuns que ajuden a la coherència i formació dels nostres alumnes: COHERÈNCIA.
3. L'equilibri enriquidor que suposa treballar de manera conjunta mestres i professors i poder arribar més a acords que no pas a culpabilitzacions mútues entre uns i altres: ESFORÇ.
4. Un canvi en els errors comesos en l'estructura organitzativa de la LOGSE (no en la pedagògica) i que pots ajudar a millorar (com sembla que ja ho fa) uns resultats que en el nostre país no són massa alegres: INNOVACIÓ.
5. L’optimització dels recursos disponibles i la sostenibilitat dels recursos públics que sempre són limitats: RESPONSABILITAT
6. Destacar, dins la coherència de la línia metodològica, el concepte d'educar per aprendre a aprendre que la societat del coneixement ha permès i que en el nostre centre sempre ha tingut un paper primordial com a base de l'autonomia personal i del treball cooperatiu a partir de l'organització i dels recursos que emprem en el centre i que han estat pioners i imitats en el nostre sistema educatiu: REALITAT.
Súnion Escola ESO-BAT
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
COMUNITATS D’APRENENTGE
Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada