L’educació dintre del sistema ha de tenir en compte que:
“El mitjà és el missatge”
Cal aplicar els plantejaments sistèmics de la cibernètica al sistema educatiu. La cibernètica planteja com els sistemes complexes afecten i després s’adapten al seu ambient extern. Es centra en funcions de control i comunicació: ambdós fenòmens extern i intern del sistemes.
A l’escola entren més variables i la pedagogia ha de saber organitzar totes aquestes variables.
ESCOLA COMUNICATIVA
La societat de comunicació de masses en la vivim actualment. Aporta nous mitjans de comunicació, noves tècniques d’informació i nous continguts procedents l’entorn social cultural ambiental, els quals entren a l’escola i actuen per igual sobre professor i alumnes.
L’escola ha detenir en compte les noves variables i la realitat de l’alumne per aconseguir una interrelació efectiva, la qual ajudarà al procés d’aprenentatge. Per tant cal una reforma pedagògica que contempli la realitat cultural de l’alumne i apliqui nous mètodes pedagògics que despertin el seu interès per aprendre. Per aconseguir això, no cal una gran reforma pedagògica: les innovacions educatives poden estar fonamentades en les bases pedagògiques anteriors (pedagogia Freinet), però s’han d’adaptar i agafar com a referent l’alumne de la societat d’avui.
Aquesta reforma pedagògica s’ha de fer des de l’escola, no des de l’administració. Actualment tot es basa en l’avaluació de les competències bàsiques, però sense valorar l’aprenentatge.
Hi ha una interrelació en el procés d’informació, entre el professor i l’alumne. La clau està en fer els creuaments d’aquest procés adequadament:
El professor Þ veu el comportament de l’alumne (l’ interès que mostra)
Actua segons es comporta el professor Ü Alumne
Els dos motors del sistema:
El professor/a: planifica les classes tenint en compte els interessos i l’actitud dels alumnes, sap quina música els agrada, quin és el cinema que veuen, que ; incorpora noves tecnologies; s’adapta als canvis socials (noves estructures familiars, nous agents de socialització). Ell/a representa una unitat psicofísica socialcultural ja formada, és un adult equilibrat que controla: la raó i el pensament; les emocions i sentiments.
Alumne: és una unitat psicofísica socialcultural, però que encara està en procés de construcció. Es mou entre l’estabilitat i la desestabilitat.
L’OBJECTIU ÉS CONECTAR AMB L’ALUMNE:
1er PAS PER L’APRENENTATGE
L’ ESCOLA ENSENYA A APRENENDRE FORA DE L’ESCOLA AMB L’EXPERIÈNCIA SOCIAL
(Reprenem la idea de les “aules sin muros” de Mck. Luchan, no només s’ha aprèn a l’escola, existeix la necessitat d’aprendre fora, llegir, veure el cinema, anar al museu. )
Teoria posada a pràctica:
Abbotshome School, UK, de 1913 és escola activa, ajusta els 30 punts de l’Escola Nova de Ferrière a una societat de comunicació de masses.
Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966)
feia servir tots els mitjans maquinaris del seu temps
dissenyant el programari pedagògic.
EDUCACIÓ COMUNICACTIVA
Educació i mitjans de comunicació de masses
El procés de mitificació de la comunicació de masses: comporta en un primer moment una percepció, seguidament aquesta ens produeixen unes sensacions que més tard són expressades en forma d’estereotips .
El procés d’educador de masses és l’encarregat d’aportar una visió crítica en base a la raó i una experiència compartida. Amb la finalitat d’aconseguir una expressió creativa d’allò que abans s’ha percebut.
La corresponsabilitat educativa correspon, no només als principals agents de socialització:
§ Família
§ Escola
Sinó, també a:
§ Tota la ciutat
I avui, especialment:
§ Als mitjans de comunicació
Per aconseguir la cohesió social en l’àmbit educatiu, cal un compromís per part de tota la societat.
Existeix una llei d’educació, aquesta estableix la Carta de compromís educatiu (LEC, 2009).
Hem vist com els mitjans de comunicació, cada cop més, estan formant part en el porcés de socialització i representen una gran influència per als nens. Paradoxalment, no existeix cap llei que els reguli.
Falta un pacte social per la infància cohesionat amb el pacte d’educació.
“TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES
HAN DE SER CAPAÇOS I ESTAR COMPROMESOS
EN L’EDUCACIÓ PER LA INFÀNCIA.
LA CIUTAT HA DE SER EDUCADORA”
El treball en xarxa què comporta?
Permet la interacció entre les escoles de Catalunya. Pot ser font d’enriquiment didàctic. Proporciona formació pel professorat i per l’alumne, el qual interactua amb altres escoles, contribuint de manera positiva al seu aprenentatge. Representa el conèixer d’ altres realitats que poden ajudar-te a comprendre la teva.
Comporta entendre la societat en la que vivim i el inici d’un canvi en el sistema educatiu acord amb aquesta.
Adreces d’escoles en xarxa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada