Vivim en la societat de la informació, a causa, de la ràpida transformació tecnològica d’aquest darrers anys. Hi ha institucions com els hospitals que han incorporat, de manera progressiva, els avanços tecnològics amb la finalitat de millorar i facilitar la seva tasca. En canvi, la majoria de les escoles es queden impassibles davant d’aquesta transformació. Els alumnes no troben una relació d’allò que els ensenya l’escola amb la realitat que viuen fora.
Per aquest motiu, des de la administració es dóna suport i subvencions per implantar les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
A Catalunya el projecte eduCat 1x1 (corresponent amb el projecte 2.0 de la resta de la península)Experiències pedagògiques – recursos
Hi ha experiències pedagògic i recursos digitals que es troben a la xarxa.
http://www.xtec.es/, és la xarxa Telemàtica educativa de Catalunya. En aquesta pàgina troben una font de recursos relacionats amb el món de les TIC: serveis, webs de diferents centres, informació i formació permanent, diferents projectes en xarxa, etc. A més a més, permet interectuar amb altres escoles proporcionant-te més informació, per tant més coneixement. Per a l’alumne suposa un nou sistema d’aprenentatge més engrescador.
Penso que l’Escola- Institut Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia, d’entre altres, és un bon exemple de centres amb experiències pedagògiques relacionades amb el món de les TIC. Han introduït les noves tecnologies al centre, però tenim en compte la pedagògica, cosa que els ha derivat a realitzar diverses reformes del sistema educatiu del centre d’acord a les noves necessitats i aportant a l’alumne nous coneixements aplicables a la realitat en la que viuen.
Paper del mestre i el nou sistema educatiu
Millorar la tecnologia de l’aula és un repte que suposa canviar la manera de fer per donar resposta a tots els alumnes. El mestre ha de ser conscient que ha d’ensenyar de diferent forma a la que ell va estat ensenyat i que l'educació que ell va rebre era diferent a la que ha d'ensenyar als seus alumnes. Ha de tenir una nova formació i contínuar-la, així com i aplicar noves metodologies adequades a les noves necessitats, però amb base científica. El professor ha de reduir la classe magistral i ampliar la classe comunicativa; grups de treball, canvi de model organitzatiu, treball personal, etc.
No obstant, les TIC han de ser una eina complementària i no substitutiva. És important, també, l’assaig manual per obtenir una comprensió, s’han de mantenir els instruments de cultura com: diccionaris, mapes, eines de laboratori, esquadres, enciclopèdies, etc.
Cal tenir en compte que la construcció del coneixement es feina de les persones i no dels aparell, per això, les activitats han d’estar pensades des de una perspectiva pedagògica i hem d'esperar objectius més amplis, si partim d'instruments més sofisticats.
“El excesivo énfasis que se pone en los aspectos cognoscitivos del aprendizaje contradice el objetivo de la educación integral, descuidando otras dimensiones de la personalidad como la social, la ético-moral, la afectivo-emocional, la formación del pensamiento (apenas se enseña a pensar) o el desarrollo de la sensibilidad artística. Cualquier medio informativo puede competir con la escuela en su tradicional función de transmitir conocimientos. El maestro debe despertar las inteligencias, capacidades, conciencias y actitudes.” ( Pere Marquès)
Una Reflexió pels docents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada