La humanitat continua evolucionant: noves aportacions científiques a l’abast de l’educació. Nous conceptes psicològics, sociològics i filosòfics. Nous progressos tecnològics i encara no hem arribat a l’era actual de la cibernàutica. Mestres, pedagogs, psicòlegs, científics, persones compromeses amb l’ensenyament sempre investigadors amb la ment oberta a cada avanç que els proporciona el moment; també sensibles als fracassos i errades que els éssers cometen (guerres, injustícies, persecucions...), cerquen la manera de formar persones íntegres amb iniciativa pròpia, i amb esperit crític capaces de canviar i ajudar a l’evolució d’un món millor.
PENSAMENTS I PRÀCTIQUES
EUROPA 1930
Anys de grans aportacions al món de l’educació, pedagogia científica
Formació psicològica i sociologia pels mestres
Coneixement científic i biològic, sempre en funció de l’educació
Edouard Claparède : “ Educació per a la vida”
Psicologia evolutiva
Henri Wallon; “La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l’afectivitat. L’humà ser biològic i social, sense dualisme. S’ha d’estudiar amb una visió integral, no fragmentada” ( concepte unitari de l’individu)
Estadis de maduració
“ Educació per a la vida”
“ Educació per a la vida”
Psicologia evolutiva: la capacitat de resoldre els problemes nous per mitjà del pensament.
Amb la ciència i la biologia farem educació
Edouard Claparède; neuròleg, pedagog, i psicòleg amb un coneixement científic de l’infant.
Claparède defenia una educació activa dels nen, animant als professors a que observaren als seu alumnes i a partir de l’observació començar a construir les classes. Amb el concepte d’educació funcional, totes les activitats realitzades en funció d’una necessitat.
”La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l’afectivitat. L’humà ser biològic i social, sense dualisme. S’ha d’estudiar amb una visió integral, no fragmentada” ( concepte unitari de l’individu)
Idea de l’educació integral, concepte tan utilitzat a l’escola actual
Henri Wallon; filòsof, metge, escriptor, polític.
Pensament materialista dialèctic.
Defensa un concepte unitari de l’individu. En el desenvolupament humà es produeix una transició des de la part biològica o natural, a la social o cultura.
Coincideix amb Vygostky afirmant que el nen és un ésser social des de que neix i que a la interacció amb els demés està la clau del seu desenvolupament.
Estadis de maduració: les condicions materials tant socials com orgàniques, durant d’aquest procés de maduració, formaran la personalitat del nen.
- Impulsiu motriu reflex
- Emocional: simbiosis amb l’entorn
- Sensorial motor: interacció amb objectes i espai
- Projectar i executar (el mestre a de canalitzar aquesta capacitat de projectar)
- Personalisme: consciència del jo
- Personalitat polivalent: “tots podem fer tot”
Hem d’aprendre a veure de manera positiva l’adolescència , aquesta etapa no deixa de ser un altre estadi de maduració. Es mereix tant dedicació i respecte com l’etapa infantil. Els adolescent tenen molt que oferir , només necessiten que els adults aprenguin a escoltar-los.
Lev Semianovitx Vigotski; jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic. Precursor de la neuropsicologia. Teòric de la psicologia del desenvolupament
Vigostski considera que la internalització fa referència a un procés de a un procés de autoconstrucció i reconstrucció psíquica, a una sèrie de transformacions progressives
Internes, originades en operacions o activitat d’ordre extern, mitjançant dignes i eines socials construïdes.
Constructivisme: el coneixement es construeix
Zona d’ensenyament pròxim: ensenya allò que està dintre de la seves capacitat, pròxim al seu desenvolupament.
El desenvolupament humà és possible per interacció social
La consciència és construcció social
El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment
Intercanvi social amb símbol i signes
Llei : dobles processos interpsicològics i intrapsicològics
Jean Piaget; biòleg, filòsof dedicat a la psicogenètica.
Lògica de l’acció prèvia al llenguatge per assimilació- acomodació.
Introducció a l’espistemologia genètica: el cos té un programa científic, ja neix genèticament. Els estudis de maduresa venen segons el creixement evolutiu, aquest dependrà del context social.
Estadis evolutius: Segons la capacitat de l’individu
- Sensemotriu
- Preoperatori: joc simbòlic
- Operacions concretes: observació, casualitat i ordenació
- Operacions formals: generalitzacions i conceptualitzacions.
“Ensenyament per la vida”
Eduard Spranger; filòsof, psicòleg alemany. Després de desastre de la guerra.
Relació escola i culturaDimensió espiritual de la naturalesa humana . Psicologia humanista:
- Ciències de la natura: explicar fenòmens
- Ciències de l’esperit: per comprendre vivències
- L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació natural i cultural: cosmovisió.
A Catalunya aquest pensament bé de la mà de: Joaquín Xirau Roured-Parella que va seguir uns cursos amb Spranger a Berlín.
“La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hombre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed”
Rudolf Steiner[6]
Rodolf Steiner; filòsof austriac, erudit, literari, educador, artista, autor teatral,
Pensador social iesotèric.
Fundador de l’ antroposofia:
Crec que és un tema a reflexionar, per què els nens no volen anar a l’escola???
Georg Kerchensteiner, professor de matemàtiques i física.
Celestin Freinet; potser el millor pedagog del S.XX
Educació estètica, creació artística, relats místics, simbòlics, màgics , contemplació de la natura.
Forma artística de l’eurítmia:
Instrument musical , rituals interioritzadors , calmosos.
Defugen la música enregistrada, els ordinadors.
Precursor de la pedagogia Waldorf, avui dia encara vigent, i amb auge:
Pedagogia mística, plena d’idealisme. Els nens aprenent lliurement per imitació. El mestre és un guia. A la pràctica veiem que aquests nens quan passen a l’escola ordinària, podem tenir molts problemes d’adaptació. Considero que és més aviat un estil de vida.
Malgrat això, hauríem de ser capaços de traslladar a l’escola ordinària, l’entusiasme, la motivació, el respecte i l’amor a la natura.
He vist nens desitjosos per anar a l’escola Waldorf. En canvi he vist nens que no volen anar a l’escola ordinària.
Crec que és un tema a reflexionar, per què els nens no volen anar a l’escola???
Georg Kerchensteiner, professor de matemàtiques i física.
- Educació espiritual i amb sentit; cultura personal.
- Educació social , Educació cívica/treball
- L’educació ha de transmetre emocions
Director de l’escola de treball per a adolescents, joves aprenents.
La formació professional ha de seguint tenint una gran importànssia.
A Catalunya bé de la mà de Dr, Miriam López que va introduir l’orientació professional a l’escola de treball de la Mancomunitat de Catalunya (1919).
Anton S. Markenko; professor
Crea centres per a delinqüents juvenils i òrfens.
El poema pedagògic 1926
Funda la Grànja Gorki 1921. Producció de treball cooperatiu, gestió del dia a dia dels propis joves.
Celestin Freinet; potser el millor pedagog del S.XX
Va donar resposta pràctica amb fonament teòric a les necessitats de l’educació de la seva societat.
Introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals:
- Text lliure, el llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio electròfon.
- Màquina d’instrucció
- Pla de treball setmanal ,correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca del treball, fitxes de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball a les aules que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat individual.
“El repte és prou clar: hem de repensar el model d’escola i per això cal construir un nou model ser mestre i professor capaç d’organitzar la situació d’aprenentatge en una societat de comunicació de masses i de consum, que capti l’interés dels alumnes i els suscitin la necessitat de participar i d’influir a la vida”Martí Teixidor
Si revisen la pedagogia de Freinet ens aportarà respostes noves per aplicar al nostre sistema educatiu actual. Hem de fer servir tots els avanços tecnològics, tots els mecanismes de comunicació que ens ofereix la nostra societat, per arribar a despertar l’ interès de l’ infant. Aquestes eines són la clau per motivar-los. El mestre a de estar obert a tots els canvis i trobar recursos acords amb els temps.
