MENTS AL SERVEI DE L'EDUCACIÓ

MENTS AL SERVEI DE L'EDUCACIÓ
“La mirada dels nens és similar a la llum i l’esperança que desitgen de la societat i les vides que comparteixen i criden la consciència de la humanitat”

dilluns, 25 d’octubre del 2010

TEMA 4: CONEIXEMENTS CIENTÍFIC DE L’EDUCACIÓ I SISTEMES PEDAGÒGICS

La humanitat continua evolucionant: noves aportacions científiques a l’abast de l’educació. Nous conceptes psicològics, sociològics i  filosòfics. Nous progressos tecnològics i encara no hem arribat a l’era actual de la cibernàutica.  Mestres, pedagogs, psicòlegs, científics,  persones compromeses amb l’ensenyament sempre investigadors amb la ment oberta a cada  avanç que els proporciona el moment; també  sensibles als fracassos i errades que els éssers cometen (guerres, injustícies, persecucions...), cerquen la manera de formar persones  íntegres amb iniciativa pròpia, i amb esperit crític capaces de canviar i ajudar a l’evolució d’un món millor.


PENSAMENTS I PRÀCTIQUES
EUROPA 1930
 Anys de grans aportacions al món de l’educació, pedagogia científica
Formació psicològica i sociologia pels mestres
Coneixement científic i biològic, sempre en funció de l’educació



Edouard Claparède : Educació per a la vida”
                  Psicologia evolutiva
                                                                                    
   Henri Wallon;   “La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l’afectivitat.     L’humà ser biològic  i social, sense dualisme. S’ha d’estudiar amb una visió integral, no fragmentada” ( concepte  unitari de l’individu)
                           Estadis de maduració




  Educació per a la vida”
Psicologia evolutiva: la capacitat de resoldre els problemes nous per mitjà del pensament.
 Amb la ciència i la biologia farem educació

Edouard Claparède; neuròleg, pedagog, i psicòleg amb un coneixement científic de l’infant.
Claparède defenia una educació activa dels nen, animant als professors a que observaren als seu alumnes i a partir de l’observació començar a construir les classes. Amb el concepte d’educació funcional, totes les activitats realitzades en funció d’una necessitat.





La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l’afectivitat. L’humà ser biològic  i social, sense dualisme. S’ha d’estudiar amb una visió integral, no fragmentada” ( concepte  unitari de l’individu)
Idea de l’educació integral, concepte tan utilitzat a l’escola actual
Henri Wallon; filòsof, metge, escriptor, polític.
Pensament materialista dialèctic.
Defensa un concepte unitari de l’individu. En el desenvolupament humà es produeix una transició des de la part biològica o natural, a la social o cultura.
Coincideix amb Vygostky afirmant que el nen és un ésser social des de que neix i que a la interacció amb els demés està la clau del seu desenvolupament.
Estadis de maduració: les condicions materials tant socials com orgàniques, durant d’aquest procés  de maduració, formaran la personalitat del nen.
-          Impulsiu motriu reflex
-          Emocional: simbiosis amb l’entorn
-          Sensorial motor: interacció amb objectes i espai
-          Projectar i executar (el mestre a de canalitzar aquesta capacitat de projectar)
-          Personalisme: consciència del jo
-          Personalitat polivalent: “tots podem fer tot”

Hem d’aprendre a veure de manera positiva l’adolescència , aquesta etapa no deixa de ser un altre estadi de maduració. Es mereix  tant  dedicació i respecte com l’etapa infantil.  Els adolescent tenen molt que oferir , només necessiten que els adults aprenguin a escoltar-los.














Lev Semianovitx Vigotski; jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic. Precursor de la neuropsicologia. Teòric de la psicologia del desenvolupament
 Vigostski  considera que la internalització fa referència a un procés de a un procés de autoconstrucció i reconstrucció psíquica, a una sèrie de transformacions progressives
Internes, originades en operacions o activitat d’ordre extern, mitjançant dignes i eines socials construïdes.
Constructivisme: el coneixement es construeix
Zona d’ensenyament pròxim: ensenya allò que està dintre de la seves capacitat, pròxim al seu desenvolupament.
El desenvolupament humà és possible per interacció social
La consciència és construcció social
El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment
Intercanvi social amb símbol i signes
Llei : dobles processos interpsicològics i intrapsicològics











Jean Piaget;   biòleg, filòsof dedicat a la psicogenètica.
Lògica de l’acció prèvia al llenguatge per assimilació- acomodació.
Introducció a l’espistemologia genètica: el cos té un programa científic, ja neix genèticament. Els estudis de maduresa venen segons el creixement evolutiu, aquest dependrà del context social.
Estadis evolutius: Segons la capacitat de l’individu
-          Sensemotriu
-          Preoperatori: joc simbòlic
-          Operacions concretes: observació, casualitat i ordenació
-          Operacions formals: generalitzacions i conceptualitzacions.










“Ensenyament per la vida”


Eduard Spranger; filòsof, psicòleg alemany.  Després de desastre de la guerra.
Relació escola i culturaDimensió espiritual de la naturalesa humana .  Psicologia humanista:
-          Ciències de la natura: explicar fenòmens
-          Ciències de l’esperit: per comprendre vivències
-          L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació natural i cultural: cosmovisió.
A Catalunya aquest pensament bé de la mà de: Joaquín Xirau Roured-Parella que va seguir uns cursos amb  Spranger a Berlín.







 La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hombre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed”
Rudolf Steiner[6]

Rodolf Steiner; filòsof austriac, erudit, literari, educador, artista, autor teatral,
Pensador social iesotèric.    
 Fundador de l’ antroposofia:                               
Educació estètica, creació artística, relats místics, simbòlics, màgics , contemplació de la natura.
Forma artística de l’eurítmia:
Instrument musical , rituals interioritzadors , calmosos.
Defugen la música enregistrada, els ordinadors.
Precursor de la pedagogia  Waldorf, avui dia encara vigent, i amb auge:
Pedagogia mística, plena d’idealisme. Els nens aprenent lliurement per imitació. El mestre és un guia.  A la pràctica veiem que aquests nens quan passen a l’escola ordinària, podem tenir molts problemes d’adaptació. Considero que és més aviat un estil de vida.
Malgrat això, hauríem de ser capaços de traslladar a l’escola ordinària, l’entusiasme, la motivació, el respecte i l’amor a la natura.
He vist nens desitjosos per anar a l’escola Waldorf. En canvi he vist nens que no volen anar a l’escola ordinària.

 Crec que és un tema a reflexionar, per què els nens no volen anar a l’escola???










 Georg Kerchensteiner, professor de matemàtiques i física.
-          Educació espiritual i amb sentit; cultura personal.
-          Educació social , Educació cívica/treball
-          L’educació ha de transmetre emocions
Director de l’escola de treball per a adolescents, joves aprenents.
La formació professional ha de seguint tenint una gran importànssia.
A Catalunya bé de la mà de  Dr, Miriam López que va introduir l’orientació professional a l’escola de treball de la Mancomunitat de Catalunya (1919).












Anton S. Markenko; professor
Crea centres per a delinqüents juvenils i òrfens.
El poema pedagògic 1926
Funda la Grànja Gorki 1921. Producció de treball cooperatiu, gestió del dia a dia dels propis joves.
               

                     








 Celestin Freinet;  potser el millor pedagog del S.XX
Va donar resposta pràctica amb fonament teòric a les necessitats de l’educació de la seva societat.
Introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals:
-          Text lliure, el llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio electròfon.
-          Màquina d’instrucció
-          Pla de treball setmanal ,correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca del treball, fitxes de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball a les aules que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat individual.


“El repte és prou clar: hem de repensar el model d’escola i per això cal construir un nou model ser mestre i professor capaç d’organitzar la situació d’aprenentatge en una societat de comunicació de masses i de consum, que capti l’interés dels alumnes i els suscitin la necessitat de participar i d’influir a la vida”Martí Teixidor

Si revisen la pedagogia de Freinet ens aportarà respostes noves per aplicar al nostre sistema educatiu actual. Hem de fer servir tots els avanços tecnològics, tots els mecanismes de comunicació que ens ofereix la nostra societat, per arribar a despertar  l’ interès de l’ infant. Aquestes eines són la clau per motivar-los. El mestre a de estar obert a tots els canvis i trobar recursos acords amb els temps.




Ampliació Tema 3: SISTEMA SOCIAL I PEDAGOGICO A ESPAÑA I CATALUÑA

LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ESPAÑA


El fundador:


 
Francisco Giner de los Rios; filósofo, pedagogo y ensallista español. Director de la Institución libre de Enseñanza que la define como la formación de hombres útiles a la sociedad, hombres capaces de concebir un ideal; coeducación y reconocimiento esplícito de la mujer; racionalismo, libertad de càtedra y de la investigación, libertad de textos y supresión de los exámenes memorísticos. Escuela Activa, neutra y no dogmàtica, basada en el método científico, que abarca toda la vida del hombre y que pretende la formación de hombres completos, abiertos a todos los ámbitos del saber humano. Opuso la libertad a la autoridad.
Crea:
-          El Museo pedagógico
-          La junta de Ampliación de Estudio
-          Congreso Nacional de Educación

Más tarde en el 1901 se crea el Ministerio de Instrucción pública, influenciado por el LIE
Discípulos:
Manuel Bartolomé Cossio; pedagogo e historiador , continuó la obra de Francisco Giner.
Dentro de La Institución libre de Enseñanza, crea:
-          La residencia de estudiantes, a la que acuden las mentes más liberales del país: Lorca, Machado, Buñel...
-          Reforma de las Escuelas normales de maestros
-          Escuela superior del Magisterio para profesores e inspectores








Lorenzo Luzuriaga; pedagogo, formado en la Residencia de Estudiantes de Madrid. Luzuriaga llevó a cabo una intensa actividad publicista en temas de educación. difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.
Misión pedagogica propagandista: “ Abrir la cultura al pueblo”, ir de pueblo en pueblo repartiendo libros, projectando cine, realizando obras de teatro...
Difunde textos pedagógicos y crea la revista de pedagógia.
 Aplantea  la educación como:
Realidad                  Intencional
Necesidad                 Función social
Aspiración                Función cultural
Dessarrollo               Función internacional

Testimonio  de  La Institución libre de enseñanza es:

El boletín de la Institución Libre de Enseñanza (BILE)


En el que aparecen figuras de dimensión internacional, como Bertrand Russell, Charles Darwin, John Dewey, Santiago Ramón y Cajal, Miguel de Unamuno, María Montessori, Rabindranath Tagore, Juan Ramón Jimenez, Benito Pérez Galdós, Antonio Machado, Manuel Machado…
“GENTE CULTA QUE HIZO UN GRAN CAMBIO EN LA SOCIEDAD ESPAÑOLA PERO QUE LA GUERRA CIVIL I LA DICTADURA DE FRANCO LES CORTÓ LAS ALAS”
ESCOLA CATALANA I LLIURE PENSADORA A CATALUNYA
 L’any  1898, totes les idees del  moviment de “La Institución Libre de Enseñanza”  a l’estat Espanyol van quedar  paleses als pensadors lliures de  Catalunya i aquests van començar una llarga lluita per   fer ressort de la cultura catalana, malgrat no hi havia normativa de la llengua catalana.
Francescs Flos i Calcat; pedagog, cal·lígraf i escriptor, a l’any  1898 fundà el col·legi Sant Jordi que va ser la primera escola en parla catalana i que  va contribuir la fundació d’altres noves escoles.
Al 1899 crea: L’Associació protectora de l’ensenyança Catalana
 Amb l’objectiu de difondre l’ús i l'aprenentatge del català. D’entre les seves tasques cal destacar les subvencions a iniciatives particulars o col·lectives en pro de la llengua catalana, la creació de patronats per al sosteniment d’escoles i de les colònies escolars de vacances, la concessió de beques, la creació de càtedres, la celebració de concursos escolars de llengua  catalana, de geografia i història de Catalunya, l’organització de cursos de català, la creació de biblioteques escolars, com també l’edició de llibres escolars catalans i la millora del material docent.




  Canviar el món des de l’ecola”
  “ L’educació és el motor per canviar la societat”

Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog amb un idealisme llibertari  amb voluntat de canviar la societat radicalment mitjançant l’educació.
Va crear al 1901:
L’Escola Moderna
«La Escuela Moderna pretende combatir cuantos prejuicios dificulten la emancipación total del individuo, y para ello adopta el racionalismo humanitario, que consiste en inculcar a la infancia el afán de conocer el origen de todas las injusticias sociales para que, con su conocimiento, puedan luego combatirlas y oponerse a ellas. El estudio de cuanto sea favorable a la libertad del individuo y a la armonía de la colectividad, mediante un régimen de paz, de amor y bienestar para todos sin distinción de clases ni de sexos». Ferrer i Guardia
-          Escola antireligiosa
-          Escola laica, científica i cultural
-          Educació mixta
-          Educació democràtica
-          Educació des d’una comunicació bidireccional,( alumne professor, professor alumne):
-          Amb uns principis ètics / Respecte als altres i al món que l’envolta
Es executat convertint-se en màrtir a causa de  la setmana tràgica de Barcelona (1909), per lliurepensador, per anticlerical i llibertari.

LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A CATALUNYA DEL 1906 AL 1939
Homes i dones; mestres,pedagogs i investigadors. Influenciats per l’Escola Activa, al servei de la  reforma pedagògica a Catalunya, van ajudar a formar persones amb capacitat de reflexió.  Van lluitar per una escola pública de qualitat amb  mètodes nous, van difondre la cultura i la llengua catalana. Docents compromesos amb una societat que començava a emprendre el vol cap a la llibertat. La dictadura i la llarga etapa del franquisme els va tallar les ales. Però la seva tasca no va ser envà, es la nostra herència i hem de ser dignes d’aquest llegat i  saber portar-la a terme amb entusiasme.
 “ La pedagogia d’educació natural exigeix la llengua natural com a vincle entre els mestres i els deixebles” Joan Bardina
Paral·lela a l’Escola Moderna, però  vinculades al catolicisme, cerquen la reforma de l’ensenyament  públic en base a:
-          L’escolarització en català i la introducció de la història i la literatura catalanes com a disciplines escolars.
-          L’educació en règim de coeducació
-          La supressió dels premis i dels càstigs, cercant però altres formes d’estímul.
-          La supressió total, almenys en teoria, de la lliçó magistral a base d’utilitzar el diàleg, reduint a la mínima expressió el llibre de text.

Joan Bardina; pedagog i escriptor, va començar una campanya pedagògica a La Veu de Catalunya per la renovació i catalanització escolar. Partidari de la reforma de l’educació. Va fundar l’escola de mestres.





“ la geografia entra pels peus”

Pau Vila;  pedagog, investigador especialitzat en la geografia i escriptor.  Va crear
l ‘Escola Horaciana: importància a la bellesa, a la poesia i amor a la natura.






Va treballar per una escola pública de qualitat
Rosa Sensat; mestra que va estudiar a l’institut Rosseau de Ginebra, influenciada pel moviment pedagògic europeu, va desenvolupar una importat tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com per la seva capacitat d’organització de centres escolars.
Directora de  l’escola del Bosc, per iniciativa de l’ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans. La majoria de les classes es feien a l’aire lliure,i l’expressió corporal i la música hi tenien un paper força important.

Institucions del moment
-          Ajuntament de Barcelona 1909
-          Mancomunitat de Catalunya 1914
-          Generalitat de Catalunya 1931


Artur Martorell; pedagog- mestre, formador de mestres a la Mancomunitat  de Catalunya i a les escoles del  CADCI.
 Va assajar el mètode Montesori a les escoles de la Casa de Caritat al 1915. Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa. Va defensar e l’ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball col·lectiu.

Eladi Homs; pedagog. Actiu introductor i divulgador del mètode Montessori. Durant la República fou secretari del “ Butlletí dels Mestres”. Organitzador de la primera escola d’estiu i in i vocal tècnic del Consell d’investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona.


 
Josep Estalella, físic i químic. Investigador en aquest camp notable pedagog. Influenciat per “La Institución Libre de Enseñanza”.  Director de l’Institut- Escola  al 1932, a on va desenvolupar el seu sistema metodològic característic .



Alexandre Galí; pedagog i historiador de la llengua catalana.  Va iniciar la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. La seva activitat educativa abraça diversos camps; mestre de mestre, mestre de minyons, promotor d’iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l’educació, historiador de la cultura.
 Al 1910 director de l’escola Vallparadís. Es va dedicar activament a l’experimentació dels mètodes de l’escola activa, que recollí en l’obra Mesura objectiva del  treball escolar, 1928.


Pere Vergés i Farnés;  mestre – pedagog
 Al 1912 va ser director de l’Escola del Mar. Introdueix les colònies escolar. La psicotècnia i orientació professional.  Aplica el mètode Montessori, tècniques de Freinet i utilitza  de la impremta escolar.














diumenge, 24 d’octubre del 2010

Reflexió sobre l'avaluació

Penso que una de les feines més difícils com a mestres és avaluar el procés d'aprenentatge de l'almne.

En primer lloc el mestre ha de reflexionar el que vol avaluar, ha de tenir en compte els objectius i deixar clar els indicadors per aconseguir-los.

Fer una  avaluació objectiva és gaire bé imposible i per això es converteix en una àrdua tasca. L'avaluació final no s'ha de basar en un examen final, si no que s'han de tenir en compte múltiples factors dintre de l'aprenentatge de cada alumne, però sobretot és important l'evolució de l'alumne i del seu procès d'aprenentatge, el qual serà diferent en cada cas.

Al llibre de Frank Mccourt: "El Professor", fa una reflexió sobre el tema de l'avaluació, s'ha de tenir en compte de que es tracta d'alumnes de secundaria, però penso que podria ser aplicable a l'educació primària. El professor proposa:

" (...) Avalueu-vos vosaltres mateixos.
- Què?, com podem avaluar-nos?
- Ho feu contínuament. Tots ho fem. Un procés constant d'autoavaluació. Examen de consciència, nois i noies. Digueu-vos, amb sinceritat. "he après alguna cosa? (...)

Els alumnes seriosos no estan satisfets, Argumenten que a les altres classes el professor els diu què han de saber. El professor ensenya, i ells treuen la nota que es mereixen.(...)

- Jo us explicaré com trec la nota. Primer, com ha anat la vostra assistència? Encara que seguéssiu en silenci al fons(...) Segon, heu participat?(...) Tercer, heu comentat la feina dels vostres companys? Quart, i això és cosa vostra, podeu reflexionar sobre aquest experiència i preguntar-vos què heu aprés? Cinquè,us heu limitt a seure aquí i sommiar? Si ho heu fet, doneu-vos-en el mèrit.

Aqui és quan el professor es posa seriós i fa la Gran Pregunta:

- I que és l'educació? Què fem en aquest institut? Podeu dir que intenteu graduar-vos per poder anar a la universitat i preparar-vos per a una feina. Però, companys estudiants, és més que això. He hagut de preguntar-me què punyeta faig a l'aula.

He desenvolupat una equació tot sol:
A la banda esquerra de la pissarra escric una P majúscula, a la dreta una L majúscula. Traço una fletxa d'esquerra a dreta, de POR a LLIBERTAT.

- No crec que ningú assoleixi la llibertat completa, però el que intento fer amb vosoltres és arraconar la por".

Em sembla un exemple excepcional de com abordar el tema de l'avaluació dels alumnes. Si els fomentem la confiança en ells mateixos, i aconseguim treure'ls la por a la llibertat de saber "jutjar-se" un mateix, aquesta tasca podria ser una tasca compartida, un consens entre la valoració del professor i la valoració del propi alumne.