Reflexió sobre l'avaluació

Penso que una de les feines més difícils com a mestres és avaluar el procés d'aprenentatge de l'almne.

En primer lloc el mestre ha de reflexionar el que vol avaluar, ha de tenir en compte els objectius i deixar clar els indicadors per aconseguir-los.

Fer una  avaluació objectiva és gaire bé imposible i per això es converteix en una àrdua tasca. L'avaluació final no s'ha de basar en un examen final, si no que s'han de tenir en compte múltiples factors dintre de l'aprenentatge de cada alumne, però sobretot és important l'evolució de l'alumne i del seu procès d'aprenentatge, el qual serà diferent en cada cas.

Al llibre de Frank Mccourt: "El Professor", fa una reflexió sobre el tema de l'avaluació, s'ha de tenir en compte de que es tracta d'alumnes de secundaria, però penso que podria ser aplicable a l'educació primària. El professor proposa:

" (...) Avalueu-vos vosaltres mateixos.

- Què?, com podem avaluar-nos?

- Ho feu contínuament. Tots ho fem. Un procés constant d'autoavaluació. Examen de consciència, nois i noies. Digueu-vos, amb sinceritat. "he après alguna cosa? (...)

Els alumnes seriosos no estan satisfets, Argumenten que a les altres classes el professor els diu què han de saber. El professor ensenya, i ells treuen la nota que es mereixen.(...)

- Jo us explicaré com trec la nota. Primer, com ha anat la vostra assistència? Encara que seguéssiu en silenci al fons(...) Segon, heu participat?(...) Tercer, heu comentat la feina dels vostres companys? Quart, i això és cosa vostra, podeu reflexionar sobre aquest experiència i preguntar-vos què heu aprés? Cinquè,us heu limitt a seure aquí i sommiar? Si ho heu fet, doneu-vos-en el mèrit.

Aqui és quan el professor es posa seriós i fa la Gran Pregunta:

- I que és l'educació? Què fem en aquest institut? Podeu dir que intenteu graduar-vos per poder anar a la universitat i preparar-vos per a una feina. Però, companys estudiants, és més que això. He hagut de preguntar-me què punyeta faig a l'aula.

He desenvolupat una equació tot sol:

A la banda esquerra de la pissarra escric una P majúscula, a la dreta una L majúscula. Traço una fletxa d'esquerra a dreta, de POR a LLIBERTAT.

- No crec que ningú assoleixi la llibertat completa, però el que intento fer amb vosoltres és arraconar la por".

Em sembla un exemple excepcional de com abordar el tema de l'avaluació dels alumnes. Si els fomentem la confiança en ells mateixos, i aconseguim treure'ls la por a la llibertat de saber "jutjar-se" un mateix, aquesta tasca podria ser una tasca compartida, un consens entre la valoració del professor i la valoració del propi alumne.