LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ESPAÑA
El fundador:
Francisco Giner de los Rios; filósofo, pedagogo y ensallista español. Director de la Institución libre de Enseñanza que la define como la formación de hombres útiles a la sociedad, hombres capaces de concebir un ideal; coeducación y reconocimiento esplícito de la mujer; racionalismo, libertad de càtedra y de la investigación, libertad de textos y supresión de los exámenes memorísticos. Escuela Activa, neutra y no dogmàtica, basada en el método científico, que abarca toda la vida del hombre y que pretende la formación de hombres completos, abiertos a todos los ámbitos del saber humano. Opuso la libertad a la autoridad.
Crea:
- El Museo pedagógico
- La junta de Ampliación de Estudio
- Congreso Nacional de Educación
Más tarde en el 1901 se crea el Ministerio de Instrucción pública, influenciado por el LIE
Discípulos:
Manuel Bartolomé Cossio; pedagogo e historiador , continuó la obra de Francisco Giner.
Dentro de La Institución libre de Enseñanza, crea:
- La residencia de estudiantes, a la que acuden las mentes más liberales del país: Lorca, Machado, Buñel...
- Reforma de las Escuelas normales de maestros
- Escuela superior del Magisterio para profesores e inspectores
Lorenzo Luzuriaga; pedagogo, formado en la Residencia de Estudiantes de Madrid. Luzuriaga llevó a cabo una intensa actividad publicista en temas de educación. difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.
Misión pedagogica propagandista: “ Abrir la cultura al pueblo”, ir de pueblo en pueblo repartiendo libros, projectando cine, realizando obras de teatro...
Difunde textos pedagógicos y crea la revista de pedagógia.
Aplantea la educación como:
Realidad Intencional
Necesidad Función social
Aspiración Función cultural
Dessarrollo Función internacional
Testimonio de La Institución libre de enseñanza es:
El boletín de la Institución Libre de Enseñanza (BILE)
En el que aparecen figuras de dimensión internacional, como Bertrand Russell, Charles Darwin, John Dewey, Santiago Ramón y Cajal, Miguel de Unamuno, María Montessori, Rabindranath Tagore, Juan Ramón Jimenez, Benito Pérez Galdós, Antonio Machado, Manuel Machado…
“GENTE CULTA QUE HIZO UN GRAN CAMBIO EN LA SOCIEDAD ESPAÑOLA PERO QUE LA GUERRA CIVIL I LA DICTADURA DE FRANCO LES CORTÓ LAS ALAS”
ESCOLA CATALANA I LLIURE PENSADORA A CATALUNYA
L’any 1898, totes les idees del moviment de “La Institución Libre de Enseñanza” a l’estat Espanyol van quedar paleses als pensadors lliures de Catalunya i aquests van començar una llarga lluita per fer ressort de la cultura catalana, malgrat no hi havia normativa de la llengua catalana.
Francescs Flos i Calcat; pedagog, cal·lígraf i escriptor, a l’any 1898 fundà el col·legi Sant Jordi que va ser la primera escola en parla catalana i que va contribuir la fundació d’altres noves escoles.
Al 1899 crea: L’Associació protectora de l’ensenyança Catalana
Amb l’objectiu de difondre l’ús i l'aprenentatge del català. D’entre les seves tasques cal destacar les subvencions a iniciatives particulars o col·lectives en pro de la llengua catalana, la creació de patronats per al sosteniment d’escoles i de les colònies escolars de vacances, la concessió de beques, la creació de càtedres, la celebració de concursos escolars de llengua catalana, de geografia i història de Catalunya, l’organització de cursos de català, la creació de biblioteques escolars, com també l’edició de llibres escolars catalans i la millora del material docent.
“Canviar el món des de l’ecola”
“ L’educació és el motor per canviar la societat”
Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog amb un idealisme llibertari amb voluntat de canviar la societat radicalment mitjançant l’educació.
Va crear al 1901:
L’Escola Moderna
«La Escuela Moderna pretende combatir cuantos prejuicios dificulten la emancipación total del individuo, y para ello adopta el racionalismo humanitario, que consiste en inculcar a la infancia el afán de conocer el origen de todas las injusticias sociales para que, con su conocimiento, puedan luego combatirlas y oponerse a ellas. El estudio de cuanto sea favorable a la libertad del individuo y a la armonía de la colectividad, mediante un régimen de paz, de amor y bienestar para todos sin distinción de clases ni de sexos». Ferrer i Guardia
- Escola antireligiosa
- Escola laica, científica i cultural
- Educació mixta
- Educació democràtica
- Educació des d’una comunicació bidireccional,( alumne professor, professor alumne):
- Amb uns principis ètics / Respecte als altres i al món que l’envolta
Es executat convertint-se en màrtir a causa de la setmana tràgica de Barcelona (1909), per lliurepensador, per anticlerical i llibertari.
LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA A CATALUNYA DEL 1906 AL 1939
Homes i dones; mestres,pedagogs i investigadors. Influenciats per l’Escola Activa, al servei de la reforma pedagògica a Catalunya, van ajudar a formar persones amb capacitat de reflexió. Van lluitar per una escola pública de qualitat amb mètodes nous, van difondre la cultura i la llengua catalana. Docents compromesos amb una societat que començava a emprendre el vol cap a la llibertat. La dictadura i la llarga etapa del franquisme els va tallar les ales. Però la seva tasca no va ser envà, es la nostra herència i hem de ser dignes d’aquest llegat i saber portar-la a terme amb entusiasme.
“ La pedagogia d’educació natural exigeix la llengua natural com a vincle entre els mestres i els deixebles” Joan Bardina
Paral·lela a l’Escola Moderna, però vinculades al catolicisme, cerquen la reforma de l’ensenyament públic en base a:
- L’escolarització en català i la introducció de la història i la literatura catalanes com a disciplines escolars.
- L’educació en règim de coeducació
- La supressió dels premis i dels càstigs, cercant però altres formes d’estímul.
- La supressió total, almenys en teoria, de la lliçó magistral a base d’utilitzar el diàleg, reduint a la mínima expressió el llibre de text.
Joan Bardina; pedagog i escriptor, va començar una campanya pedagògica a La Veu de Catalunya per la renovació i catalanització escolar. Partidari de la reforma de l’educació. Va fundar l’escola de mestres.
“ la geografia entra pels peus”
Pau Vila; pedagog, investigador especialitzat en la geografia i escriptor. Va crear
l ‘Escola Horaciana: importància a la bellesa, a la poesia i amor a la natura.
Va treballar per una escola pública de qualitat
Rosa Sensat; mestra que va estudiar a l’institut Rosseau de Ginebra, influenciada pel moviment pedagògic europeu, va desenvolupar una importat tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com per la seva capacitat d’organització de centres escolars.
Directora de l’escola del Bosc, per iniciativa de l’ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans. La majoria de les classes es feien a l’aire lliure,i l’expressió corporal i la música hi tenien un paper força important.
Institucions del moment
- Ajuntament de Barcelona 1909
- Mancomunitat de Catalunya 1914
- Generalitat de Catalunya 1931
Artur Martorell; pedagog- mestre, formador de mestres a la Mancomunitat de Catalunya i a les escoles del CADCI.
Va assajar el mètode Montesori a les escoles de la Casa de Caritat al 1915. Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa. Va defensar e l’ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball col·lectiu.
Eladi Homs; pedagog. Actiu introductor i divulgador del mètode Montessori. Durant la República fou secretari del “ Butlletí dels Mestres”. Organitzador de la primera escola d’estiu i in i vocal tècnic del Consell d’investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona.
Josep Estalella, físic i químic. Investigador en aquest camp notable pedagog. Influenciat per “La Institución Libre de Enseñanza”. Director de l’Institut- Escola al 1932, a on va desenvolupar el seu sistema metodològic característic .
Alexandre Galí; pedagog i historiador de la llengua catalana. Va iniciar la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. La seva activitat educativa abraça diversos camps; mestre de mestre, mestre de minyons, promotor d’iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l’educació, historiador de la cultura.
Al 1910 director de l’escola Vallparadís. Es va dedicar activament a l’experimentació dels mètodes de l’escola activa, que recollí en l’obra Mesura objectiva del treball escolar, 1928.
Pere Vergés i Farnés; mestre – pedagog
Al 1912 va ser director de l’Escola del Mar. Introdueix les colònies escolar. La psicotècnia i orientació professional. Aplica el mètode Montessori, tècniques de Freinet i utilitza de la impremta escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada