"El docente ha de Ser Investigador, ha de tenir Una vessant Científica. Ha de Ser Observador ".
“La clau dels mestres és no només saber esbrinar les habilitats de l'infant, sinó, descobrir els seus dons.”
ELS HOMES EVOLUCIONEN , L’ESCOLA EVOLUCIONA I LA SOCIETAT AMB ELLS
L’única realitat de l’educació escolar és el nen. El programa escolar ha de ser dissenyat per a ell; ha de respectar la seva vitalitat, activitat, llibertat, individualitat i col·lectivitat.
L'ESCOLE Novelle (1900)
Després de les idees il·lustrades, sobre el 1900, la burgesia necessita una escola diferent, l’escola rutinària no funciona, cal una escola nova. Es necessita un canvi del model escolar fonamentat en el coneixement científic.
L’Escola Nova es un moviment pedagògic que critica la figura del professor, la falta d’interacció, el formalisme, la importància de la memorització (contraria a la construcció significativa), la competència entre l’alumne i ,sobre tot, el autoritarisme del mestre. Proposa un alumne actiu que pot treballar dins i fora de l’aula pels seus propis interessos com a persona i com a nen.
Vinculats a aquest moviment, trobem les figures de: Fröbel, Parket, Dewey, Decroly, María Montesori, Ferrière. Es el fonament de l’Escola Moderna.
Aquests grans mestres pedagogs van crear el fonament de l’escola moderna. La pedagogia que s’imparteix actualment està basada en moltes de les idees d’aquest grans reformadors. No ens hem d’oblidar de revisar-la constantment. Potser tenen la clau a molts interrogants que es presenten a l’actualitat, només cal adaptar-la.
Francis W.Parker ,1875, pare de la Progressive education;
Els precursors d’aquesta idea van ser:
Comenius (1635): Teòleg, filòsof i pedagog de la República Txeca., convençut de la importància de l’educació en l’evolució de l’home. Considerat el pare de la pedagogia, ja que va ser qui la va estructurar com a ciència autònoma i va establir els seus principis fonamentals.
L’obra principal:
“Didàctica Magna”, la didàctica com artifici universal per ensenyar a tots totes les coses.
Herbart (1806), deixeble de Kant: La pedagogia deriva de la fi de l’educació.
Té en compte la diversitat de consciència, no hi ha una única manera d’entendre el món.
S’ha d’educar per mitjà de la instrucció amb una finalitat moral. La seva teoria de l’educació es divideix en quatre parts:
- Teoria de l’ interès .
- Teoria de la formació de conceptes.
- Teoria de la instrucció directa.
- Teoria de l’aplicació de conceptes.
"Yo creo que no se puede soñar en obtener el progreso en la instrucción del pueblo mientras no se hayan encontrado formas de enseñanza que hablan del maestro al menos, hasta el fin de los estudios elementales, el simple instrumento mecánico de un método que debe sus resultados a la naturaleza de sus procedimientos, y no a la habilidad de aquel que lo practica".
Pestalozzi (1800): pedagog Suïs. S’ha de fer escola dia a dia compromís per l’infant. Necessita el fonament de la ciència.
Principis pedagògics:
- Naturalitat: Pestalozzi pensa que l’educació, només, es pot realitzar segons la llei de la natura. D’aquests principi es deriva la necessitat de llibertat del nen, per que aquest pugui actuar en contacte amb tot el que l’envolta.
- Educació elemental: ha de partir de l’observació de les experiències, interés i activitats educatives.
- Educació física: com a medi de fortalesa i resistència corporal.
- Posar en pràctica el mètode d’ensenyar a uns per mitjà dels altres
- La coeducació.
- Importància de l’educació creativa i productiva.
- Ensenyament moral i religiós, que se ha d’iniciar a la família.
- Educació social, la qual ha de començar a la família i ha de continuar a l’escola.
- La pràctic a de l’escolo-treball, combinant amb l’ensenyament de la lectura, escriptura, càlcul, dibuix, moral, religiós i activitats agrícoles.
Els reformadors socials:
Persones que sense ser psicòlegs, ni pedagogs, ni científics,estaven al servei de l’educació d’infants i joves; els quals van fer una gran aportació en aquest àmbit. Van ser reformadors, educadors, educadors socials que van realitzar una gran treball per fer arribar l’escola a tot arreu, promulgant l’educació i el compromís per l’educació.
Josep Calasanç (1592): Escola per a nens pobres.
Josep Baptista de Salle (1684): Escoles cristianes.
Marcellin de Champagnat 1817): escoles rurals
Giovanni Bosco (1853): tallers escolars.
Rehabilitació i reeducació científica:
Juan - Pablo Bonet (1620): “llenguatge de signes
Jean Gaspard d Itard (1801) “ L’ infant salvatge”, documental d’ investigació a partir de la conducta del nen salvatge d’ Avinyó. Estudiar el comportament, d’una persona en condicions primàries, que ha viscut sense cap mena d’interacció humana al respecte.
ELS GRANS PENSADORS DE L’ ESCOLA NOVA-ESCOLA PROGRESISTA
“ S’aprèn per viure avui , no per demà”
“No s’ha de coaccionar a l’infant”.
“Réstanos aún añadir algo a lo que ya llevamos dicho acerca del juego. Los juegos y las ocupaciones espontáneas del niño de esta edad difieren esencialmente entre sí; son o imitaciones de la vida y de las apariciones de la vida real, o bien al empleo espontáneo de todo lo que fue enseñado, aprendido en la escuela, o bien aún son imágenes espontáneas y manifestaciones del espíritu, por medio de diversas sustancias, que se someten, sea a leyes encerradas en el objeto mismo o en la sustancia que para los juegos sirve, sean a leyes peculiares al hombre, a su mente y a su sentimiento; en todo caso, los juegos de esta edad son o deben ser una especie de iniciación en la fuerza y en el valor que la vida pide; son la demostración de la plenitud y del goce de la vida, que el niño siente en su corazón. Los juegos ordinarios en el alumno revelan la vida interior, la actividad de la vida, la potencia de la vida, y denotan al propio tiempo una vida real y exterior”.
Friedrich Fröbel (1837), pedagog alemany, fundador del kindergarten. El joc és desenvolupament personal i social, educació integral per conèixer i comprendre : la natura, un mateix, déu. Aprenentatge per intuïció i interès total. El joc com a treball.
Al kindergarten, jardí d’infants de 3 a 7 anys: iniciativa, jocs, cançons, material, “dons”.
“Penso que avui en dia haurien de saber valorar aquest conceptes, la teoria és donada a les diferents formacions per a mestres, però l’haurien de saber posar a la pràctica. La majoria de les escoles, malgrat tenint en compte l’educació integral i coneixent els beneficis del joc, l’experimentació, l’observació, sobretot a l’educació infantil, no l’apliquen. A la majoria de les escoles de primària els nens de 3 a 6 anys, passen la major part del temps asseguts a la cadira, d’aquesta manera se’ls està minvant la seva llibertat de moure’ns d’expressar-se, en definitiva de créixer”.
A POC A POC ENS OBLIDEM QUE ELS NENS HAN DE JUGAR.
PER QUÈ ELS ESTEM FENT CREIXER TANT RÀPIT?
PROGESSIVE EDUCATION
Francis W.Parker ,1875, pare de la Progressive education;
Militar abans que professor, va estudiar pedagogia en Berlín, influenciat per la filosofia de Rosseau, Fröbel, Pestalozzi, Herbart. Torna a Quincy com a superintendent. Trenca amb la idea d’educar per anar a la universitat. L’educació progressiva troba la seva arrel en el present, “educar per avui”.
Crea el mètode – Quincy:
-Fora disciplines punitives i memoritzacions mecàniques.
-Habilitats socials, expressió oral i escrita, activitats culturals , educació física, experimentació científica amb materials.
Els seus principis bàsic es veuen aplicats a l’Escola Experimental del Xicago, fundada al 1901:
- Importància en aprenent fent – projectes amb les mans.
- Solucionar els problemes i pensament crític.
- Treball en equip desenvolupament de les habilitats socials.
- Aprendre ensenyant.
- Aprendre cooperativament, exposició de projectes.
- Educació per la responsabilitat i la democràcia social.
“En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals” Dewey 1897
John Dewey, filòsof, psicòleg i pedagog nord-americà. Portaveu de les idees de Parker, comparteix la idea de la filosofia del pragmatisme. Defensa el desenvolupament cognitiu a partir d’un entorn social amb necessitats. Superar els dualismes (ment-acció, psiquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...).
Aprenentatge per posar-ho a la pràctica quotidiana .
L’educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present interrelació personal-social.
Idea del currículum escolar: (oportunitats que l’hi donem al nen. Aprenentatge que s’exercitent dia a dia dins i fora de l’escola). Arrelar l’aprenentatge a les necessitats dels alumnes, als recursos del seu entorn i a l’exercitació de l’aprenentatge en el present.
No ha de ser plantejat a partir de la cultura de l’esforç, sinó que s’ha d’aprendre per una necessitat, per això cal fomentar l’interés.
El seu mètode es basa en:
1. Experiència directa
2. Necessitat a resoldre
3. Cercar alternatives
4. Apuntar solucions
5. Comprovar eficàcia
"
L’escola no crea anormals...afavoreix l’eclosió”
Ovide Decroly, metge, neuròleg i psiquiàtric. Al 1907 va fundar: l’Ecole de l’’Ermitatge a Brusseles . Es preocupa i cerca maneres d’ajudar als nins amb problemes.
“ESCOLA DE VIDA A TRAVÉS DE LA VIDA”, “ PREPARAR A L’INFANT PER VIURE”.
L’infant te una interrelació biologista-culturiste.
Creació dels centres d’interès a partir de les necessitats: alimentació, protecció, seguretat, treball, joc..
El seu mètode es basa en: l’observació, associació, expressió
- La classe un laboratori d’acció
- Aprendre de la natura
- Importància del bé, la bondat, la bellesa, educació moral.
- Crear un ambient motivador.
- República escolar: els infants aprenen a prendre decisions en assemblees.
“Ser libre o morir”
“Ayúdame a hacerlo por mí mismo”
"El instinto más grande de los niños es precisamente liberarse del adulto”
“La Educación no debería ser sólo impartir conocimiento, sino un nuevo
camino hacia la realización de las potencialidades”
Maria Montesori, educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, antropòloga, amb una gran sensibilitat social. Impulsa la pedagogia científica: partint de l’observació i del mètode científic elabora els seus materials i la seva filosofia. Entén que els nens no se’ls ha d’imposar rés. Va crear exercicis i materials per ajudar al nen a desenvolupar les seves facultats, encara avui vigents.
L’educació es basa en un triangle:
- Amor
- Ambient
- Nen-ambient
Els seus principis pedagògics:
- El nen com a ésser competent, alenat a prendre decisions important per si mateix.
- Observació del nen en l’entorn com a base per iniciar el desenvolupament curricular.
- Mobles a la mida del nen i creació d’entorn a la mida.
- Participació dels pares per incloure atenció pròpia i bàsica de salut i higiene com a requisit per a l’escola.
- Delineació d’una escala de períodes sensibles de desenvolupament. Dissenyant treballs apropiats per estimular i motivar al nen. Tenim en compte els períodes sensibles pels desenvolupament del llenguatge, experimentació sensorial i refinament.
- Motivació dels nens petits, per dominar el seu entorn i perfeccionar la seves experiències i comprensió dintre de cada període sensible.
- Material didàctic auto - correctiu
“aprendre a aprendre”
“todo se basa en la felicidad de aprender, de autodisciplinarse y de manifestar solidaridad”
Adolphe Ferrière, pedagog, sociòleg,psicòleg, suïs. Sistematitzador i divulgador de les idees de l’Escola Nova. Al 1912 a l'Institut Rousseau de Ginebra, va concretar els 30 punts de l'Escola Nova. Aquest moviment pedagògic era molt ampli i només calia complir 15 d'aquests principis per formar part del moviment. En l'actualitat la majoria de les escoles podrien formar-ne part però hi ha molts punts que continuen sent trencadors i d'altres són un fidel reflex del moment històric, però en el fons tots són una bona guia pels mestres i professors i en aquests temps de contínua innovació, sovint poc reflexionada, caldria tenir-los presents en la nostra tasca diària, aprenent de la història:
L’educació segons Ferriere:
- Confiança i autenticitat
- Els nens ho han de fer tot sols, els grans ajuden als petits
- L’aprenentatge es basa en la mobilització dels centres d’interès.
- Treball individual alternat el treball col·lectiu
- No hi ha classes ni lliçons
Ferriere proposa el concepte d’escola nova que es basa en el respecte als interessos y necessitats del nen, a la utilització de mètodes actius, al desenvolupament de l’autonomia, a l’esperit crític i a la cooperació.
El fi de l’educació es ajudar al nen al desenvolupament i a desembolicar els seus potencials; es una educació en llibertat i per la llibertat.
Aquests grans mestres pedagogs van crear el fonament de l’escola moderna. La pedagogia que s’imparteix actualment està basada en moltes de les idees d’aquest grans reformadors. No ens hem d’oblidar de revisar-la constantment. Potser tenen la clau a molts interrogants que es presenten a l’actualitat, només cal adaptar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada