Seminari/T1

1. CONCEPTES D’EDUCACIÓ

Educació: procés de desenvolupament personal i social de caràcter intencional. Estímul del desenvolupament de les capacitats que té cadascun. Conducció cap a els comportaments culturals des de fora.

Classes d’educació: hi ha infinitats d’elles; educació familiar, educació escolar, educació religiosa, educació física, educació intel·lectual, educació cívica, educació social, educació vial...

Educació com a realitat: vivim en societat, per tant, totes les interaccions que rebem ens eduquen: la família, l’escola, els amics, la televisió ,etc.  Aquesta educació anirà d’acord amb el context en que vivim.  

Educació com a necessitat: en termes generals, la  educació es una necessitat per afavorir la igualtat i integritat de les persones. Es una necessitat per l’evolució dels éssers humans.

Si es parla d’aprenentatge sistemàtic dirigit,  es quant intervenen diferents elements amb una finalitat: posar-ho a la pràctica a la vida quotidiana i obtenir uns coneixements bàsics.

Educació com a funció cultural: els paràmetres de l’educació sovint venen determinats per un context cultural concret. De la mateixa manera, l’educació te la funció de  mantenir-la viva.

Educació com aspiració: quan  hi ha una voluntat d’aprendre amb intenció de superar-se i  amb una finalitat concreta: especialitzar-se en una matèria, assolir uns coneixements que  consideraven pendents, formar-se professionalment i personalment.

Educació com a funció social: l’educació social vetlla pel bon funcionament de la societat es posa al servei d’aquesta. Actuant  en casos de persones amb rics d’exclusió social.  

Educació com a desenvolupament: entenem aquesta educació com un procés que, a través del coneixement i l’anàlisi crític de la realitat, genera reflexions, actituds i accions crítiques en les persones i les fa subjectes responsables i actives (compromeses), a fi de construir una societat civil, tant al Nord com al Sud, compromesa amb la solidaritat (entesa com a corresponsabilitats en el desenvolupament en què estem totes les persones implicades) i amb la transformació de les estructures i les relacions injustes. per tal de difondre les desigualtats Nord/Sud.

Educació com a funció internacional: hi destaca la recerca de models d'educació inicial de caràcter integrat que superin la dualitat preexistent i en què les necessitats dels nens es contemplin de manera conjunta amb les de les famílies i les de la societat en general.

2. Comentaris de texts:

Text de Rousseau

"L'educació ens ve de la naturalesa, dels homes o de les coses. El desenvolupament intern de les nostres facultats i dels nostres òrgans és l'educació de la naturalesa, l'ús que aprenem a fer d'aquest desenvolupament per mitjà dels seus ensenyaments, és l'educació dels homes, i l'adquirida per la nostra pròpia experiència sobre els objectes que ens afecten, és l'educació de les coses (...). Cadascun de nosaltres està format per tres classes de mestres. El deixeble que assimili les lliçons dels tres de manera contradictòria s'educa malament d'acord amb si mateix; només quan coincideixen i tendeixen a aquests fins aconsegueix la seva meta i viu conseqüentment. Només aquest estarà ben educat."

Rousseau sosté que l’educació és un procés natural, no una imposició, ve donada per la pròpia natura, els homes i les coses. Cadascun d’aquests elements conforma el conjunt de l’educació, i hauran d’estar bé relacionats, sense contradiccions. L’educació té com a intenció el desenvolupament personal i formar un ésser social. Rousseau avisa que a la societat es troba l'origen de tots els mals i per això proposa com a solució la transformació interna de l'home.

Text de Condorcet

"La nostra esperança en el futur de l'espècie humana pot reduir-se a tres punts importants: la destrucció de la desigualtat entre les nacions, els progressos de la igualtat dins d'un mateix poble, i, en fi, el perfeccionament real de l'home. Arribarà doncs el dia en què el sol no enllumenarà a la terra més que a homes lliures, que no reconeguin a un altre senyor que la seva pròpia raó (...). Amb una bona elecció tant dels coneixements com dels mètodes per ensenyar-los, es pot instruir tot un poble de tot el que cada home necessita saber sobre l'economia domèstica, l'administració dels seus negocis, el desenvolupament de les seves facultats, el coneixement dels seus drets (...), per a ser amo de si mateix. "

Condorcet dona importància a tres canvis que s’han de produir per poder afrontar el futur amb optimisme; una part externa, que són les nacions, una part comunitària, el poble i la part personal, la més individual. Condorcet defensa el caràcter públic de la instrucció, per a això ha d'estar separada de l'església, que era qui la tenia al seu càrrec i no tothom tenia accés. La seva proposta té com a finalitat la democràcia de l'educació i així oferir l'oportunitat de desenvolupar les capacitats de l'individu, assegurar les seves necessitats i benestar.

Alumnes: Seminari A

Gemma Herrero

Neus Ferrán

Raúl Francisco Ruiz Rubio

Yolanda Sánchez Bueno