La institució escolar, no és el establiment escolar, sinó és el conjunt de persones compromeses amb l’ensenyament. Aquesta institució escolar ha d’estar oberta a altres agents de socialització, com són la família, agents de comunicació i cultura i agents de lleure. Mantenint aquest interacció es podrà aconseguir resultat òptims en el procés d’aprenentatge de l’alumne.
L’educació és un dret
L’educació és un dret que queda reflectir en la declaració dels drets humans del 1948. Està recollit dintre de l’article 26, el qual apunta que
- Tota persona té dret a l’educació. L’educació ha de ser gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental ha de ser obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional s’ha de posar a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior ha de ser igual per a tots d’acord amb els mèrits respectius.
- L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; ha de promoure la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i ha de fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
- El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir el tipus d’educació que és dóna als seus fills.
Basant-se en la Declaració Universal dels Drets Humans. Al 1989 les Nacions Unides organitzen una convenció sobre els drets de l’ infant, proclamant que la infància té dret a una assistència i atenció especial.
Educació per a tots
Dintre del marc del Drets de l’ Infant, al 2000 es va celebrar a Dakar una conferència per assolir a nivell mundial l’objectiu de l’educació per a tots: un compromís comú amb termini fixat en el 2015. Al 2009 es publica un nou informe de la EPT, en el qual diu que hi ha avanços però es veu que l’objectiu proposat serà difícil d’assolir per part de certs governs. Per fer força envers aquest governs i obligar-los a que respectin els drets dels infants, redacten un informe amb els següents punts essencials i que s’han de comprometre a complir-los:
- Protecció i educació de la primera infància
- Ensenyament primari universal
- Respondre a les necessitats de formació permanent de joves i adults.
- Alfabetització dels adults
- No fer distinció de gènere.
- Una educació de qualitat.
T9: Resenya del document:
La qualitat de l’educació
Preocupació i retòrica
(Martí Teixidó i Planas)
Analitza el concepte de qualitat tant utilitzat a l’actualitat i ho fa des de els diferents punts de vista que es presenta: pares, professionals de l’educació i polítics.
- Els polítics i l’administració pensen, que és un dret fonamental que ha de ser satisfet per exigència dels ciutadans i per la consolidació i el progrés de la societat.
- Pels pares: és l’aspiració d’un millor desenvolupament dels fills amb oportunitats superiors a les que van tenir ells.
- Pels professionals docents: és la disponibilitat de mitjans i personal que els permetin desenvolupar una organització de l’ensenyament amb resultats reconeguts públicament aportant una satisfacció personal.
El concepte de la qualitat es planteja un cop s’ha aconseguit l’ensenyament per a tots/totes en la majoria de països. El problema sorgeix quan, un cop assolida l’escolarització per a tots, s’observa que hi ha un percentatge elevat dels nens que acaben la seva etapa escolar amb un nivell de semialfabetització inferior als que havien anat a l’escola durant tres o quatre anys.
Aquest fet provoca una preocupació social, i davant una falta d’explicació condueix a l’exigència de responsabilitats:
- Els pares es queixen de la falta d’exigència dels centres i dels baixos nivells de coneixements adquirits
- Els professionals docents demanen més inversions en educació. L’escola no respon a l’oferta i a la realitat social i comunicativa ( altres serveis sí).
- Els responsables polítics i administratius veuen que les despeses en educació han augmentat, però els resultats d’aprenentatge han quedat estancats. Els resultats no justifiquen l’ increment de la despesa.
És aleshores, quan des de els diferents àmbits es comencen a elaborar discursos retòrics sobre la qualitat a l’educació, però lluny d’aportar solucions concretes.
- Pares, professors i Polítics: Tots per la qualitat de l’educació.
Malgrat són tres punts de vista contraposats i independentment de la ideologia democràtica existent al govern. Les alternatives vàlides i possibles són les mateixes. Cal tenir en compte la preocupació dels diferents àmbits, però no es pot quedar en un discurs retòric sense alternatives possibles.
“A primer cop d’ull pensem que els pares són els autèntics preocupats, en el sentit que es troben intranquils, confosos, però actualment també hi ha molts pares despreocupats. Aquests pares dirien que porten els seus fills a l’escola per què altres els eduquin, ja que ells no tenen temps. Si l’educació que es promou a l’escola i els aprenentatges que es desenvolupen no tenen projecció en la vida familiar, s’assequen abans d’hora i no donen cap fruit”
Per tant els pares desorientats han de rebre una orientació, s’ha d’aconseguir més participació a l’escola (la carta de compromís, dintre de la nova LEC, promou aquest aspecte). Els professor han de deixar de banda procediments que han quedat obsolets, i introduir noves pedagogies adaptades al nou temps .
- Un corrent general per la qualitat de l’educació:
“ El tema de la qualitat de l’ensenyament no és un assumpte domèstic ni fútil. S’està plantejant en tots els països occidentals desenvolupats com un clar corrent educatiu que pren el relleu al corrent relacionat
Amb les reformes escolars. Aquestes reformes escolars han estat impulsades pels governs dels països occidentals des que va finalitzar La Primera Guerra Mundial, 1918”
Són moltes les corrents relacionades amb la reforma escolar que cerquen millorar la qualitat de l’ensenyament. Per aconseguir millorar la qualitat a l’educació cal tenir present la interrelació dels diferents criteris de valoració:
Funcionalitat(realització i aspiracions de les necessitats educatives)
Eficàcia(consecució en les realitzacions dels objectius educatius projectats)
Eficiència (resultats en les realitzacions segons inversions o els mitjans disponibles)
Optamització ( progressiva aproximació a la consecució de més i millors aspiracions)
No obstant, cal establir paràmetres quantitatius de referència universalitzada. I desenvolupar un model operatiu per l’escoles per valorar la gestió de la qualitat. Semblant al model operatiu de les empreses (ISO).
- Els assumptes que realment preocupen
“Sota la preocupació per la qualitat de l’educació molt sovint només preocupen determinats temes parcials, però no despreciables. Allò que és difícil és poder tractar-los amb alternatives eficaces, sense encaixar-los en un model que integri la qualitat total de l’educació.”
Per avaluar la qualitat de l’educació s’ha de tenir en compte:
3.1 El nivell d’aprenentatge que assoleix els alumnes:
Es parteix de la base que els nivells són cada vegada més baixos.
S’entén com a alumne d’un nivell alt, aquell que sap redactar de manera ordenada, amb una puntuació correcta i amb bona expressió; aquell que té una bona comprensió, habilitat i precisió amb el llenguatge matemàtic i l’alumna que et pot explicar sap explicar moments rellevants de la història.
El que preocupa, és que els alumnes actuals tenen la capacitat suficient per obtenir aquest nivell, però no hi arriben.
Aquesta capacitat s’ha d’aplicar a aprenentatges de nivell a partir dels usos i necessitats actuals, aquestes no són les mateixes que el procés d’aprenentatge dels professionals docents. Els professors, per tant no ha d’ensenyar com sempre, sinó que s’ha d’adaptar a les noves necessitats.
El professor té un paper fonamental:
- Ha de convèncer al alumne de la necessitat i la utilitat d’aquest coneixement.
- Despertar l’ interès més enllà de la necessitar, pel plaer de conèixer, de descobrir, de construir i d’investigar amb una perspectiva continua i inacabada, de saber.
Cal exigir un nivell de desenvolupaments de les capacitats, el nivell no pot baixar. Es poden canviar els procediments (disminuir la quantitat de coneixements memoritzats), però s’ha d’incrementar l’ús i l’amplitud de coneixements procedimentals i dels mitjans disponibles.
Quants més mitjans disponibles, més difícil és desenvolupar els procediments mentals de comprensió/classificació, anàlisi i síntesi que és el que queda de l’aprenentatge universalitzant.
“La multiplicitat de mitjans hauria de permetre l’accés a majors nivells d’aprenentatge (..). Cal entendre que en educació, la inversió és desenvolupament”.
Es presenta una teoria per guiar aquesta acció: la intervenció pedagògica a la pràctica. La utilització d’aquests mitjans de tecnologies de la informació a porten grans prestacions a nivell estètic i d’estil, però de continguts pobres. Amb aquesta teoria aconseguirien continguts més elaborats. Cal projectar, doncs, objectius més superiors.
3.2 La pèrdua de coneixements d’humanitat:
A la nostra societat sotmesa en la revolució cientificotècnica, es valora tots els coneixements relacionats amb les ciències i amb les activitats tecnològiques. Els pares volen que els seus fills assoleixin uns bons nivells d’aquestes matèries, ja que són les que consideren que generen més riquesa.
Cal fomentar la formació en humanitats. Pot ser les humanitats no serveixen per la productivitat, però poden donar sentit a la vida. Ajuden a construir un pensament propi, a expressar-se i ser més lliures i despertar l’ interès pel coneixement.
“ Si el professor té bons coneixements d’humanitats, si continua estudiant i aprofundint, sigui en cursos d’actualització, en cicles de conferències o llegint estudis i assajos que es publiquen contínuament, aquest nous coneixements entraran indubtablement en la preparació de les seves classes i aportaran aquell embolcall que les fa interessants. Els professors que llegeixen i s’actualitzen que, pel seu propi interès, desenvolupen un camp de coneixement, ho comuniquen als seus alumnes d’una manera o d’una altre, , i és una comunicació que contagia”.
3.3 La baixa acumulació de coneixements
Es critica que els alumnes d’avui tenen menys coneixements que els alumnes d’abans. Potser abans es tenien més coneixements de dades i fets memoritzats, però moltes vegades poc compresos. Cal aconseguir que els alumnes actuals, encara que tinguin menys coneixements de dades i fets, aconsegueixin tenir més competències per aprendre procediments de treball i estudi, recursos expressius orals i redactats. S’han de dissenyar un nou sistema pedagògic, que no estigui basat en l’obtenció d’una nota, l’alumne només coneix per aprovar.
3.4 L’escàs interès pel coneixement o per determinats camps de coneixement
Alumne a après que l’important es treure bona nota. No es preocupa pel coneixement en sí, només per l’aprovat. El plaer de conèixer per conèixer a desaparegut. Cal fomentar una escola personalitzada i creativa. Orientar a l’alumne per tal de que desenvolupi les seves capacitats i el seu estil cognitiu i despertar el seu interès. Aquest ha de ser l’objectiu principal de l’escola actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada