TEMA 11: Escola Inclusiva

Entenen com escola inclusiva:  una escola a la bast de tothom i a on tothom, independentment de la seva condició, té cabuda i es preparen per incorporar-se a la societat i al món laboral.

No obstant, mentre que l’escola s’obre a la diversitat. La societat s’entossudeix  en vendre la imatge d’estereotips que s’allunyen de la realitat. Homes i dones sense defectes, perfectes físicament i psíquicament. Els pares, enlluernats per aquesta idea, desitgen tenir un fill “normal i perfecte”.

Volen només la perfecció? Els hi fa por  allò que esdevé anormal, diferent? però: Què és la perfecció?, Què vol dir, ser normal?

Tots tenim les nostres limitacions i  capacitats, tots són diferents, però alhora, tenim una cosa en comú: la necessitat de rebre i donar afecte.

“La inclusió en l’educació és un aspecte d’inclusió a la societat” (Ainscow)

Concepte d’inclusió per l’ UNESCO 2005:

“Proceso que permite abordar y responder a la diversidad de las necesidades de todos los educandos a través de una mayor participación en el aprendizaje, las actividades culturales y comunitarias y reducir la exclusión dentro y fuera del sistema educativo.

 Implica cambios y modificaciones de contenidos, enfoques, estructuras y estrategias basados en una visión común que abarca a todos los niños en edad escolar y la convicción de que es responsabilidad del sistema educativo regular educar a todos los niños y niñas.

 El objetivo de la inclusión es brindar respuestas apropiadas al amplio espectro de necesidades de aprendizaje tanto en entornos formales como no formales de la educación

 “La educación inclusiva, más que un tema marginal que trata sobre cómo integrar a ciertos estudiantes a la enseñanza convencional, representa un enfoque que examina cómo transformar los sistemas educativos y otros entornos de aprendizaje, con el fin de responder a la diversidad de los estudiantes.

 El propósito de la educación inclusiva es permitir que los maestros y estudiantes se sientan cómodos ante la diversidad y la perciban no como un problema, sino como un desafío y una oportunidad para enriquecer el entorno de aprendizaje” [1]

[1] UNESCO 2005. Guidelines for Inclusion: Ensuring Access to Education for All. Report, p. 13.

L’escola inclusiva: tots iguals tots diferents

Mel Ainscow professor d’educació a la universitat de Manchester, a on va ser degà  d’investigació de 1998 a 2001. Anteriorment treballà com a professor  i fou inspector de la universitat de Cambrige. Dintre dels seus temes d’investigació més actuals es troba la connexió entre inclusió, desenvolupament professional de professors i millora de l’escola. Una característica particular del seu treball com investigador és el desenvolupament i ús de mètodes d’ investigació participatius, dissenyats per causar  impacte en  la pràctica d’institucions, escoles i en aules. Mel Ainscow fou director d’un projecte d’ UNESCO que es va realitzar a més de 80 països sobre formació de docents en educació inclusiva. És membre de “QCA- National Curriculum and Assessment Comitee”, es consultor de la UNESCO, UNICEF i “Save the Children” i  és subdirector de “Excellence in Cities Leadership Develop Unit”.

Desarrollo de Sistemas Educativos Inclusivos
Mel  Ainscow

Definición de inclusión
Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). Tal confusión se debe en cierto modo a las declaraciones de política de inclusión del Gobierno Central. Por ejemplo, el uso del término ““inclusión social”” ha sido asociado fundamentalmente con la mejora de la asistencia a la escuela y con la reducción de la exclusión. Al mismo tiempo, la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””. Las diferencias sutiles entre tales conceptos contribuyen a crear esa atmósfera de confusión en torno a los objetivos de la inclusión y, por supuesto, supone que la reforma educativa sea aún más complicada en contextos en los que los agentes relevantes no comprenden el contexto (véase Fullan, 1991).
Siendo ese el caso, en nuestro trabajo de colaboración ayudamos a las AEL en su intento de lograr una definición de ““inclusión”” que pueda ser utilizada como guía del desarrollo de su política de inclusión. Como era de suponer la definición exacta de cada AEL es única debido a la necesidad de tener en cuenta las circunstancias locales, la cultura y la historia de la comunidad. Sin embargo, podemos identificar cuatro elementos cuya presencia es recurrente y que recomendamos a toda AEL que se encuentre inmersa en un proceso de redefinición de sus actividades. Los cuatro elementos son los siguientes:

La inclusión es un proceso. Es decir, no se trata simplemente de una cuestión de fijación y logro de determinados objetivos y asunto terminado. En la práctica la labor nunca finaliza. La inclusión debe ser considerada como una búsqueda interminable de formas más adecuadas de responder a la diversidad. Se trata de aprender a convivir con la diferencia y de aprender a aprender de la diferencia. De este modo la diferencia es un factor más positivo y un estímulo para el aprendizaje de menores y adultos.
La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la cratividad y la resolució de problemas.
Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de text y exámenes.
La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo. ( MT)

Aquests quatre elements es podrien resumir de la següent manera:

§         La inclusió és un procés per trobar millors formes, cada cop més adequades, de respondre a la diversitat. La diversitat no és vista com una problema que cal superar, sinó com un recurs per ajudar a l’aprenentatge de tothom.

§         La inclusió s’interessa en la identificació i l’eliminació de les barreres en l’aprenentatge i la participació que pugui trobar l’alumnat.

§         La inclusió busca la presència, la participació i l’èxit de tot l’alumnat.

§         La inclusió es fixa també, de forma especial, en aquells grups d’alumnat amb risc de marginació i d’exclusió més gran.

Escola inclusiva



La nostra escola  ha signat el compromís d’incloure a tothom, nens i nenes autistes, amb síndrome de Down, amb síndrome d’Asperger, síndrome de Touret, nens amb problemes d’ hiperactivitat (PDH), els que pateixen una malaltia i han  d’estat hospitalitzats indefinidament, etc. Però, l’escola, també, té el compromís d’incloure als superdotats.  Einstein n’és un exemple, va ser rebutjar de l’escola per ser conflictiu, massa intel·ligent, amb capacitat de qüestionar les coses i  per actuar de manera impulsiva. Per tant, l’escola té el compromís de ser escola inclusiva amb una finalitat concreta, dotar als nenes d’unes capacitats  per poder se autònoms per incorporar-se a la societat.

Per aconseguir-ho, l’escola a  de potenciar la seves capacitats intel·lectuals i afectives. Interrelació en els dos àmbits.

Escola inclusiva evolució dintre del marc de la llei:

No va ser fins la Constitució de 1978, que es va començar a parlar de drets per les persones amb discapacitats (anomenades “deficients”)

Al article 14 i 19 es dictamina:

• La igualtat dels deficients davant la llei
• L’obligació dels poders públics d’oferir serveis específics d’acord a les seves necessitats.

Es va redactar el primer text que emfatitza la integració escolar:

Pla Nacional  d’ Educació Especial 1978.

Amb principis bàsic com:

• La normalització dels serveis de la comunitat
• La integració de l’ensenyament

Al 1982, amb la LISMI (llei d’integració social del minusvàlid), es va fer un salt endavant. Aquest decret  va regular              que els infants, en la mesura de lo  possible, havien de ser escolaritzats a escoles ordinàries. Amb una educació flexible amb les seves necessitats, amb activitats pedagògiques adequades amb la finalitat de poder ser integrats a la societat. 

Al 1997, dintre del marc legislat per la LOGSE (lei general de ordenación del sistema educativo 1990), es redacta un decret sobre les NEE (necessitats educatives específiques). Recull tota la regulació de les escoles d’educació especial i quines són les necessitats educatives  específiques, les  divideix  segons: Temporals, (dificultats d’aprenentatge) o permanents.

L’art. 9, d’aquest decret, parla per primera vegada de l’alumne superdotat, els quals són reconeguts com a alumnes amb necessitats eductives especials.

Actualment dintre del marc de la LOE (2006) i  LEC (2009), queda explícit el compromís de l’escoles d’incloure a tothom, ja no es parla d’integració escolar, sinó d’escoles inclusives.

Actualment a  la LEC, queda legislat al article 48, dintre del Capítol II. Escolarització i garanties de gratuïtat

ARTICLE 48. CORESPONSABILITZACIÓ DE TOTS ELS CENTRES EN L'ESCOLARITZACIÓ D'ALUMNES

1. Els centres del Servei d'Educació de Catalunya han de participar en l'adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques i s'han de comprometre a fomentar la pràctica de la inclusió pedagògica. A aquests efectes, l'Administració educativa ha d'establir territorialment la proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives específiques que poden ésser escolaritzats en cada centre en l'accés als nivells inicials de cada etapa i, si escau, la reserva de llocs escolars que, com a mínim, cal destinar-los. Aquesta reserva es pot mantenir fins al final del període de preinscripció i matrícula, el qual no pot anar més enllà de l'inici de curs.
2. Per tal d'atendre necessitats d'escolarització derivades de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques, entre les quals també es consideren les derivades de la incorporació tardana, d'acord amb els criteris i els procediments establerts per reglament, el Departament pot autoritzar, d'una manera excepcional i motivada, una reducció i, exclusivament per a atendre necessitats immediates d'escolarització d'alumnes d'incorporació tardana, un increment de fins al 10% del nombre de llocs escolars per grup.
3. L'Administració educativa ha de garantir la igualtat en l'aplicació de les normes d'admissió, fet que inclou l'establiment de les mateixes àrees d'influència per als centres públics i els centres privats concertats.
4. L'Administració educativa ha d'adoptar les mesures d'escolarització que estableixen els apartats 1, 2 i 3 atenent les condicions socioeconòmiques i demogràfiques de les àrees d'influència respectives.
5. L'Administració educativa aporta recursos addicionals als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i els continguts de l'acord de coresponsabilitat que se signi, tal com especifica l'article 92. Aquests recursos addicionals, que han de permetre als centres una programació pluriennal, s'articulen per mitjà de contractes programa.
6. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya estan obligats a mantenir escolaritzats llurs alumnes fins al final de les etapes obligatòries que imparteixen, llevat d'un canvi de centre per voluntat de la família o per aplicació d'una resolució sancionadora de caràcter disciplinari.

La LEC destaca la necessitat d'adequar l'activitat educativa a la diversitat de l'alumnat i la igualtat d'oportunitats. Desenvolupa un Pla d'acció de l'educació inclusiva. L’objectiu del Pla d’acció “Aprendre junts per viure junts” és que l’any 2015 el 70% de l’alumnat amb necessitats educatives vinculades a la discapacitat estigui escolaritzat en centres ordinaris.

Per això, el departament d’educació posa a disposició del personal docent, de les famílies i totes les persones interessades, tot un seguit  d’informació específica  i diferents guies per ajudar a fer realitat l’escola inclusiva.

Les adreces electròniques son les següents:

 

DepEducat escolainclusiva    y  DepEduCat altes capacitats

A la qual, com ja hem dit trobarem informació sobre l’atenció a la diversitat:

• Altes capacitats (És la primera vegada, que les famílies tenen informació sobre la resposta educativa que es pot donar als seus fills i filles en l’àmbit escolar.

• Discapacitats
• Debilitat
• Alteracions de conducta

Recursos de suport:

Les escoles d’educació especial fam un  seguiment de les necessitats educatives específiques de l’alumnat.

Hi ha centres específics d’educació especial (CEE), preparats per atendre a més quantitat de nens amb necessitats educatives específiques. Són centres ordinaris, però que disposen de més recursos, tan  econòmics com de personal preparat. subvencionats per l’administració.

Les aules USSE (unitats de suport específic), són mini centres  dintre de la mateixa escola ordinària sempre que sigui possible. Aules amb cinc o sis nens en moments determinats, però que comparteixen l’aula amb la resta de companys. Quan és fan grans passen a centres especialitzats.

Serveis educatius: CREDA( centre docent amb recursos per discapacitats auditiu), CREDV(servei educatiu específic per discapacitat visuals), etc,

Pedagogia terapèutica

La pedagogia terapèutica és un sistema  organitzat  desenvolupat sota un   fonament científic  lligat amb el món de la salut.

El mestre d’educació especial hauria de tenir coneixements relacionats amb el món de la medicina, la neurologia, la biologia per tal de desenvolupar el seu treball de manera eficaç.  Dintre del currículum d’aquesta especialitat hi ha una mancança de formació relacionada amb aquest àmbit. Un complement bàsic i essencial per du a terme la seva tasca com a mestre d’educació especial, seria la possibilitat d’estar en contacte amb altres professionals especialitzats dintre del camp de la salut, metges, neuròlegs, infermeres. El fet de treballar de manera corporativa amb centres de salut aportaria més qualitat al sistema educatiu relacionat amb les necessitats educatives específiques.

Educació personalitzada

Segons diferents autors (“Puigcvert y Flecha, 2004; Lleras y otros, 2001; Aubert y otros, 2000”), l’adaptació a la diversitat en moltes ocasions a servit per legitimar els tres passos del camí cap a l’exclusió:

1. Agrupant als alumnes per ritmes d’aprenentatge dintre de la mateixa aula.
2. Separant als diferents (“lents”; “conflictius”, o “immigrants”, per exemple) en altres aules.
3. Separant els diferents del mateix institut.

Per evitar això el mestre a de treballar amb tots els alumnes a l’aula de manera personalitzada. Ha de tenir un guia del casos específics, per poder atendre’ls bé. Però a la classe ha de saber fer grups de treballs, barrejant nens més enrederits amb nens més avançats.

L’escola inclusiva ha d’atendre a tota la diversitat. Potser l’educació personalitzada és una idea utòpica , però amb més eines i recursos informàtics  avui dia es podia du a terme amb més facilitat. Els professors han de saber trobar la personalitat social de cada nen, a través del seu dot treballar-los per mitjà de la creativitat, dels oficis, de les llengües, de les matemàtiques, cadascú el seu. És la única  manera d’aconseguir motivar-los i aconseguir resultats beneficiosos en tots es aspectes de la persona.