Neoliberlisme- Ultilitarisme
Neoliberalisme: es refereix a la filosofia política-econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.
Les idees fonamentals:
- L'economia s'ha de regular per la llei del lliure-mercat.
- La regulació del mercat de treball des de qualsevol altre organisme que no siguin les pròpies empreses és intrínsecament negativa ja que impedeix arribar al salari d'equilibri.
- L'estat no ha d'intervenir en la regulació del comerç exterior ni en els mercats financers. La lliure circulació de capitals garanteix l'assignació més eficient dels recursos a nivell internacional.
- El dèficit públic és perjudicial per a l'economia ja que absorbeix estalvi privat, fa augmentar els tipus d’interès i fa disminuir la inversió privada.
- La protecció social garantida per l'estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.
- L'estat no ha de competir amb la iniciativa privada. Tots aquells serveis que puguin ser oferts pel sector privat han d'ésser privatitzats.
Utilitarisme: és un paradigma democràtic que defensa en allò que beneficia al màxim nombre de persones. L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. L'utilitarisme és tant una teoria sobre el benestar com sobre el que és correcte. Com a teoria sobre el benestar, l'utilitarisme defensa que és bo allò que ens suposi una major utilitat, és a dir, plaer, preferència-satisfacció, o una llista objectiva de valors. Com a teoria sobre el que és correcte, l'utilitarisme té en compte les conseqüències de l'acte, i afirma que l'acte correcte serà aquell que ens suposi una major utilitat.
Ecologia - Sostenibilitat
.
Ecologia: A partir dels gran impactes ambientatls provocats per una acció descontrolada dels éssers humans envers l’explotació dels recursos naturals i la poca sensibilitat al respecte. Surten un moviment social: L'ecologisme preocupat i sensibilitzat amb la cura de la terra, cerquen el desenvolupament de les societats humanes que garanteixi un bon futur confortable per a les noves generacions futures i al planeta (en contraposició a altres models depredadors dels recursos que, en el moment de la seva aparició, bàsicament eren el model capitalista o el comunista).
Alguns dels seus eixos d'acció són:- els residus
- l'energia
- la conservació dels valors naturals del territori
- l'aigua
- la contaminació
La contaminació és un problema ambiental pel planeta Terra (que genera abocadors, rius contaminats, residus radioactius...), i pels recursos, que es desaprofiten quant es generen en excès (l'energia i materials necessaris per fer els béns, que després es convertiran directament en residus).
L'ecologisme proposa com a primer lloc la llei de les tres R, o sigui:- La redució dels productes innecessaris (excès d'embolcalls o envasos, productes d'un sol ús (piles, càmeres de fotos, etc.).
- En segon lloc la reutilització (com antigament es feia amb els envasos de vidre dels iogurts o les begudes).
- I en tercer lloc el reciclage si es reciclen les matèries primeres s'estalvia en l'extracció (i esgotament) de recursos naturals que de vegades tenen un gran alt cost ambiental (com les mines de bauxita, per extreure alumini).
La sostenibilitat: és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida.Sostenibilitat és proveir el millor per les persones i el medi ambient ara i en el futur indefinidament. Segons l'Informe Brundtland de 1987, la sostenibilitat és "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures."
Comunitarisme - Feminisme
Comunitarisme: com a filosofia apareix a la fi del segle XX en oposició a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme, no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dóna la suficient importància en les teories liberals de la justícia. La qüestió sobre què és prioritari (l'individu o la comunitat) és essencial per a analitzar la major part dels problemes ètics del nostre temps: sistema sanitari, avortament, multiculturalisme, llibertat d'expressió, etcètera.
Feminisme: és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.
El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home. Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l'androcentrisme.
El corrent feminista anomenat pensament i política de la diferència sexual busca transformar l'ordre simbòlic del patriarcat a través de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femení o en masculí. Alhora, vol modificar transversalment les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i política des d'una manera pròpia de dir el món.
El feminisme bastit sobre la teoria del discurs planteja que el sexe és també una categoria d'anàlisi, per tant, hi cap la redefinició de les possibilitats que planteja. També demana fixar l'atenció en la reproducció d'escenes que alimenten l'ordre simbòlic patriarcal a fi de no sostenir-lo.
A Espanya ha aparegut la Llei orgànica de 3/2007 del 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Persona i societat
Cosmovisió - Sentit de la vida
Cosmovisió: És la visió que tenim del cosmos; la comprensió que tinc “jo” del món. La realitat que consta és la que jo experimento i sento. La cosmovisió és el conjunt d’opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
El sentit de la vida: és la visió que té cadascú de la vida. És la voluntat de respondre a interrogants com: per què vaig néixer?, què faig aquí?, quins són els meus valors?, què em preocupa realment?, qui sóc?.
és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció. Constitueix la pregunta bàsica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment només a la vida de l'home, ja que és l'única espècie que sembla tenir consciència i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pròpia presència al món, lligat a una teleologia.
L’ escola de base ha de tenir els mecanismes per fer persones amb un sentit ple de la vida. L’escola no ha aconseguit donar els seus fruits. Persones amb una consciència plena d e la seva existència, íntegres i segures en si mateixes. Capaces d’afrontar nous reptes i gaudir de l’experiència.
La recerca del sentit de la vida comporta:
Angoixa – Autoajuda - Superstició
L'angoixa és un estat afectiu de caràcter penós que es caracteritza per aparèixer com a reacció davant d'un perill desconegut o d'impressió. Sol estar acompanyat per intens malestar psicològic i per petites alteracions al organisme, com elevació del ritme cardíac, tremolors, suor excessiva, sensació d'opressió al pit o de falta d'aire. Amb el sentit i utilització vulgar, es fa equivalent a ansietat extrema o por.
Autoajuda és un terme que es pot referir a un individu o a un grup que cerca millorar des del punt de vista econòmic, espiritual, emocional o intel·lectual. L'autoajuda és un dels principis bàsics del cooperativisme
La superstició és un terme usat per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que el futur, o la vinguda de certs esdeveniments, poden ser influïts per alguna de les seves creences.
Els crítics argumenten que la superstició no està basada en la raó i que neix de la ignorància.
Opcions de vida
Religiositat – Laïcitat – Secularitat
La religiositat és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mística. El terme "religió" es refereix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que comparteixen els membres.
La laïcitat és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. El laïcisme doncs, és el sistema que exclou qualsevol mena d'església de l'exercici del poder polític, administratiu o educatiu entre d'altres. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanisme renaixentista i en els canvis de la Il·lustració.
La secularitat és la tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència. En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).
Consum – Consumisme
El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses. Significa satisfer les necessitats presents o futures i se li considera l'últim procés econòmic.
Consumisme és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa.
La llibertat ? la meva llibertat ! la vida? La meva vida!
La meva llibertat es el poder prendre petites decisions. Jo sóc el responsable de la meva vida. La llibertat és la capacitat de poder escollir com la vull viure. La vida m’ha estat donada, per tant, formo part de la vida i tinc la possibilitat de donar-la. Hem de saber respectar-la, amar-la i gaudir-la, perquè la nostra vida passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada